Cada cop que no hi ha lliga per uns partits més o menys oficials de seleccions, les que a nosaltres no ens deixen tenir, l'afició mira el calendari. Si, a més a més, hi ha la possibilitat d'una vaga en la competició, el seguidor blaugrana, aleshores, mira i remira com van les seccions.

Que llarg que es fa un cap de setmana en aquest període de lliçó de futbol, partit rere partit, del Barça.

El culer està pendent del que ha fet el Barça B i pensa que sí, que en Thiago ja és un jugador complet per al primer equip; així com Fontàs i altres que poden fer el salt. Tots no hi cabran. Alguns hauran d'anar-se'n. La pregunta és: quins i quants?

Consulta el resultat del bàsquet i vol i dol. Guanyar, sí; però a Grècia el dimarts i dijous. Contra el Manresa, malgrat tot, no es pot regalar el partit. El cor el té dividit.

El resultat d'handbol és bo. La lliga, després d'uns anys de sequera, sembla al sac. Però el culer, que és sentimental, tot i no entenent gaire d'aquest esport veuen en Iker un jugador etern. Se'n va a final de temporada. Els tècnics, lògicament, hi entenen més, però...

El futbol sala s'està fent un lloc. S'ha de recordar que la majoria del món dels futbolistes aficionats en competició no reglada, procedeixen d'aquest esport tan popular en barriades, extraradis urbans i, fins i tot, en equips femenins. És bo que el Barça faci un esforç per aconseguir un veritable equip guanyador.

Més o menys, aquí caldria afegir-hi la consulta dels resultats d'hoquei, de l'esport de base en general. De veritat, però, el que més interessa és el futbol del primer equip del Barça.

No n'hi ha hagut! La darrera mirada és per veure si finalment el virus FIFA ha lesionat algun jugador.

Un cap de setmana sense futbol a mitja temporada és com un entrepà de pernil sense tomàquet.