Els xerpes són els homes clau en el muntanyisme als cims més alts del món. Els que fan la feina més feixuga. Els que des de la humilitat ajuden a superar totes les dificultats. En Hillary va aconseguir, l'any 1953, coronar l'Everest per primer cop. Home intel·ligent, admirable en la seva defensa de la natura, va afirmar que sense Tzenzing, el xerpa més famós de tots, que l'acompanyà; ell no hauria fet el cim.

Semblant és el que passa amb Messi, Xavi o Iniesta. Saben que sense els brillants xerpes que els acompanyen no haurien aconseguit fites tan altes. Un dia és en Valdés o bé Alves, Piqué, Pedro... Per això, quan Messi en la premsa internacional diu que sense el Barça ell no hauria arribat dalt de tot, afirma el que veu i viu dia a dia.

Igualment es pot dir de la directiva. En Rosell, president, ha hagut de rectificar i no pot caure més en errors semblants. L'equip tècnic i tots aquells que el formen són els xerpes en l'estructura global del club. Per això, abans de parlar, s'ha de pensar molt el que hom diu.

Sergi, l'entrenador del juvenil B, incansable xerpa d'èpoques properes, ha demostrat el que és una lliçó d'esportivitat en no aprofitar-se d'una jugada avantatjosa i en conseqüència deixar marcar un gol a l'equip rival per tornar a la justícia esportiva. És la feina del xerpa fer de camàlic fins al campament base i ajudar que els altres s'enduguin la glòria. A Vila-real van ser els jugadors de feina els que van guanyar el partit, també els que van permetre demostrar a Tiago tot el que duu dins com a gran futbolista. Sense ells, ni la lliga, que és a tocar, ni el repte de demà contra el Xakhtar se superaria. El Barça B d'en Luis Enrique està treballant de manera excel·lent per aconseguir des de cracks a xerpes de primer nivell. És una feina sorda però clau per entendre aquesta continuïtat, aquests vasos comunicants entre el primer equip i l'equip de plata.