Se suposa que en la F-1 hi ha el millor de la dis­ci­plina de la com­pe­tició auto­mo­bilística: pilots, equips, engi­nyers, mecànics, mono­pla­ces... Però aquesta supo­sició esclata en mil bocins per més d'una raó. Segur que fora de la F-1 hi ha grandíssims pilots, però, és clar, no por­ten dotació econòmica com Narain Kart­hikeyan, el segon pilot d'HRT (His­pa­nia Racing Team). Arri­bar amb una maleta far­cida de bit­llets no és intrínse­ca­ment nega­tiu si a la pista s'està a l'altura. Però Kart­hikeyan no hi està, i el pit­jor de tot és que ja se sabia. Pas­tor Mal­do­nado i Ser­gio Pérez han arri­bat a Willi­ams i Sau­ber amb patro­ci­na­dors sota el braç, però ningú no els dis­cu­tirà la seva capa­ci­tat de riva­lit­zar amb els seus com­panys Rubens Bar­ric­he­llo i Kamui Kobayashi. Quan com­ple­tin l'apre­nen­tatge, serà qüestió de petits detalls.

En l'indi Kart­hikeyan con­flu­ei­xen dos pro­ble­mes: que deu ser el pilot més fluix de la gra­e­lla i que té el pit­jor cotxe del cam­pi­o­nat. Fa un any l'equip His­pa­nia ja va néixer mala­ment en l'aspecte finan­cer i, és clar, no es podia espe­rar que posés a la pista un cotxe com­pe­ti­tiu sense ni haver-lo pogut pro­var. Però és que un any després han fet exac­ta­ment el mateix. No sé si el seu pro­pi­e­tari, José Ramón Cara­bante, s'arruïnarà per sem­pre amb aquesta aven­tura o encara hi farà negoci –durant unes set­ma­nes es va ali­men­tar el rumor que un gran fabri­cant de cot­xes podria com­prar l'equip– però sí que sé que amb els engi­nyers, mecànics, pilots i patro­ci­na­dors –pocs– que té no s'hi pot jugar d'aquesta manera. A Austràlia no van ni poder córrer perquè en la Q1 van fer més del 107% del temps del millor. Si van poder rodar en cursa a Malàisia, ho deuen a Red Bull i McLa­ren, que no van voler fer una volta ràpida de veri­tat i es van reser­var les gomes per a la Q3. El cotxe no corre, no és esta­ble i és molt pit­jor que un Vir­gin, l'altre equip que sobra en la gra­e­lla. Ser cinc i sis segons més lent per volta deva­lua la màxima dis­ci­plina i no aporta res de bo, només un risc afe­git. Diuen que una reti­rada a temps sem­pre és una victòria, però el moment de ple­gar veles ja ha pas­sat. I, men­tres­tant, Epsi­lon Euskadi, que tenia els inver­sors, l'experiència i la tec­no­lo­gia per entrar en la F-1 i fer un paper decent a mitjà ter­mini, viu ara una situ­ació finan­cera que li com­pro­met seri­o­sa­ment la con­tinuïtat, amb el govern espa­nyo­lista de Vitòria aju­dant-hi. En l'ampli­ació de la gra­e­lla, Eccles­tone va impo­sar als nous equips els motors Cosworth i Villa­del­prat tenia empa­rau­lats els Renault com els del campió Vet­tel. Si el fil­tre va ser aquest i no la capa­ci­tació i la solvència, ja li està bé tota la ver­go­nya que li està fent pas­sar His­pa­nia.