La primavera és a punt

El par­tits que van dis­pu­tar els equips del Barça de dis­sabte i diu­menge van tenir gust de cire­res pri­me­ren­ques, roges, temp­ta­do­res. Pri­mer tur­gents i després dol­ces i car­no­ses. Cire­res que a Seròs han permès poten­ciar tant l'eco­no­mia de tot el Baix Segre i que a les Ter­res de l'Ebre han pro­por­ci­o­nat una empenta a la lluita cons­tant per millo­rar. Aquí és on tro­bem el secret dels èxits del fut­bol sala, de l'hand­bol i el ja més que con­so­li­dat del Barça juve­nil, que der­rotà –somi­a­ran en nosal­tres!– «l'equip de la corona», com diu el tècnic del Xakh­tar, Mir­cea Lucescu, que sin­cer i directe rebla el clau dient que els blancs van poder gua­nyar la copa per la tolerància arbi­tral al joc molt dur del Real Madrid. I per postres un par­tit ben mesu­rat i cor­recte con­tra un espor­tiu Espa­nyol.

L'afició ha tin­gut un seny admi­ra­ble, davant tota mena de pro­vo­ca­ci­ons la res­posta i el cant a cap­pe­lla de l'himne feia posar la pell de gallina per després dibui­xar el som­riure més ampli con­tra la iro­nia del «por qué, por qué».

Ara cal un pas­set més i arri­bar al cel de la lliga i a par­tir d'aquell moment només anar a dis­fru­tar.

Con­tra el Manc­hes­ter en la final de la Cham­pi­ons, es pot gua­nyar o per­dre, així és l'esport, però dar­rere del resul­tat no hi haurà la lec­tura esbi­ai­xada d'una Espa­nya atàvica i into­le­rant, un Estat que cada cop con­culca més la democràcia, els valors del tri­bu­nals si no van a favor del que ells pen­sen, el lliure pen­sa­ment i l'actu­ació dels pobles i la seva gent. Con­tra el Manc­hes­ter s'ha de dis­fru­tar de l'espec­ta­cle dels millors equips el món. Res més.

Ells, emma­lal­tits per l'enyo­rança de pas­sats impe­ri­als tro­nats que avui ani­rien de pet al Tri­bu­nal de Drets Humans. Nosal­tres, i tot afi­ci­o­nat nor­mal, dele­ro­sos d'una pri­ma­vera de llum i color.