Exposició, exploració, consolidació i...

El pri­mer any va ser el de l'expo­sició del mètode. El segon, el de l'explo­ració de vies de crei­xe­ment. El ter­cer, el de la con­so­li­dació. Aquesta quarta tem­po­rada de Guar­di­ola ha de ser el de la recerca de la sos­te­ni­bi­li­tat, per allar­gar el cicle gua­nya­dor dels últims anys i esta­blir les bases per a la con­tinuïtat del model sense dava­lla­des sob­ta­des. El Barça es juga avui un títol que si es gua­nya pot fer més còmoda l'arren­cada de la tem­po­rada i que si es perd no ha de supo­sar cap tras­bals ja que els títols de veri­tat es deci­dei­xen a la pri­ma­vera (amb la cimera d'hivern que suposa el Mun­dial de Clubs). La pla­ni­fi­cació de la pre­pa­ració física de l'equip està clara­ment enfo­cada a l'ampli­tud de la tem­po­rada, men­tre que la del Real Madrid ha bus­cat un punt àlgid per a aquest doble enfron­ta­ment. El títol d'aquesta nit s'ha d'ana­lit­zar sota aquest con­di­ci­o­nant fona­men­tal. Del par­tit al Ber­nabéu val la pena asse­nya­lar-ne un aspecte de cada equip. El Barça, sense estar en bones con­di­ci­ons físiques, va mos­trar el seu aspecte més com­ba­tiu, de com­pe­ti­dor nat. Aque­lla força com­pe­ti­tiva que li per­met no enfon­sar-se en els par­tits que es com­pli­quen i que en tots els enfron­ta­ments li per­met situar la seva qua­li­tat tècnica com a avan­tatge deci­siu. Aquesta manera de com­pe­tir que té aquest equip no és el seu aspecte més visi­ble, però és tan valuós com el sis­tema de joc o la qua­li­tat dels juga­dors. Del Madrid toca fer-ne un elogi. Va fer un par­tit tàcti­ca­ment molt bo. Mou­rinho va aban­do­nar plans específics de desac­ti­vació del joc blau­grana i va apos­tar per con­tra­po­sar-li un model de fut­bol directe. El Madrid ja era l'any pas­sat un equip molt bo i aquest sem­bla que ha tro­bat una via de crei­xe­ment.

Crei­xerà prou per reta­llar distàncies amb el Barça? Pos­si­ble­ment no. Guar­di­ola ha fet una aposta sòlida per allar­gar el cicle de l'equip. Dos fit­xat­ges de juga­dors que poden ser tan titu­lars com els de l'onze tipus: Cesc i Ale­xis. El con­cepte és clar: bus­car la com­pe­ti­ti­vi­tat per enca­rir la titu­la­ri­tat. L'any pas­sat es va con­so­li­dar l'onze titus: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Ser­gio, Xavi, Ini­esta, Pedro, Messi i Villa. S'hi va afe­gir un ele­ment al mateix nivell, Masc­he­rano. I Keita és un juga­dor número 12 de garan­tia. Ara hem de situar Cesc i Ale­xis a aquest nivell, i ja sumen quinze. Thi­ago ha de fer en el Barça el pas enda­vant que ha fet amb la selecció espa­nyola. I Fontàs ha de demos­trar que Puyol es podrà reti­rar algun dia, més enllà de la interi­ni­tat d'Abi­dal com a cen­tral. Dels altres, pro­gressa ade­qua­da­ment Afe­llay. Guar­di­ola té ele­ments per fer un onze molt com­pe­ti­tiu en cada par­tit. Ha explo­rat i con­so­li­dat vari­ants tàcti­ques perquè l'evo­lució de l'equip no es pari. La millora ha de venir ara de la qua­li­tat indi­vi­dual. El tècnic assu­meix el repte de ges­ti­o­nar els minuts per a cadas­cun. Si tot va bé, el Madrid es man­tindrà a distància. I a Europa no es veu cap més equip que hagi pogut escurçar distàncies.