Iker Casillas ha trucat a Carles Puyol i Xavi Hernández per mirar de refredar el clima sufocant que s'ha creat en la relació Madrid-Barça. No està malament per a qui, en relació a l'entrada de Marcelo a Cesc, va dir a TVE després del partit: “S'ha tirat a terra. És el mateix de sempre.” Aplaudim, però, el gest del porter. Val més això que res. Però el mal de veritat s'origina en altres llocs. Alguns mitjans madrilenys (o madridistes, com prefereixin) també intenten rentar la imatge de Mourinho i ara expliquen que està molt penedit del que va fer dimecres, però resulta que només ho ha dit als seus íntims. Per poc, quasi ens ho creiem. De Mourinho caldria molt més que un penediment espontani públic, que no arribarà, perquè el seu problema és molt més profund i complex. Al final, és una qüestió personal seva que ha arrossegat un club contra un altre i molta gent al mig i al voltant.

De tots plegats, en aquest revifat clima de tensió n'hi ha dos que van fent com si sentissin ploure: Florentino Pérez i Ángel María Villar. De fet, no ben bé. Sí que tots dos callen, però per darrera n'hi ha un que va fent i un que no fa res, que també és una manera d'empitjorar les coses. Villar és un irresponsable per la seva inoperància. Avala Mourinho, que és el que imposa les seves normes a les de la RFEF. Villar serà responsable directe si passa qualsevol desgràcia. Pérez calla però fa. Fa fer, que és el seu estil. En tot el merder ja ha sortit algun dels més conspicus integrants de la Central Lechera a atribuir sense proves insults i provocacions a Guardiola i els seus jugadors. Pérez té el club segrestat pel deliri personal de Mourinho. I només hi ha una sortida possible: que els resultats de final de temporada esborrin el que s'ha fet per aconseguir-los. Una estratègia suïcida. Si els dos principals responsables, Pérez i Villar, no tenen intenció d'aturar aquesta espiral, no ho pot fer ningú. Potser ni Mourinho, perquè la seva part obscura s'ha menjat la racional. Queda molta temporada, i mentrestant, tothom s'ha de situar en el paper i el lloc que li toca. Casillas i els seus companys amb qui han de parlar és amb el seu entrenador. O pot ser no ho fan perquè tenen por d'acabar a la banqueta? Els jugadors del Barça no poden fer res més que el que fan: dir les coses com les senten i, sobretot, jugar a futbol com ho estan fent, que al capdavall és la seva obligació i l'origen de tots els mals blancs. A Mourinho jo el deixaria estar. Ja el retrata prou Guardiola tant quan el contesta com quan el deixa pel que és. Sandro Rosell no pot donar més marge a Pérez. La temporada no pot començar (continuar) sense dir-li que amb el comportament del seu entrenador i el seu equip i amb el seu silenci còmplice no hi ha relacions institucionals possibles. I a Villar li ha de preguntar almenys si les regles del joc han canviat. Si més no, perquè se li senti la veu. I si això no s'atura per voluntat dels responsables, que sigui per combustió dels culpables.