L'experiència gai­rebé orgàstica de la qual dis­fruta el bar­ce­lo­nisme des de fa qua­tre anys ha tin­gut el mateix impacte sobre els clubs potents d'Europa que el de l'orgasme fin­git per Sally, per­so­natge inter­pre­tat per Meg Ryan, en un res­tau­rant a Quan Harry va tro­bar Sally, sobre la majo­ria de dones que hi havia al men­ja­dor. “Posi'm el mateix que a ella”, li diu al cam­brer una cli­enta expres­sant el desig de la majo­ria de les que hi havia a la sala. Des de l'arri­bada de Guar­di­ola a la ban­queta blau­grana, molts clubs han bus­cat dife­rents recep­tes per cui­nar aquest plat que pro­voca tant plaer (igual d'intens que el de la pel·lícula, però aquest, real) per gau­dir-lo en carn pròpia. Però ho han fet sense tenir en compte que calen molts ingre­di­ents, que s'ha de tenir paciència per dei­xar-los madu­rar i que els temps de cocció no es poden escurçar a caprici.

Una pri­mera via ha estat la de fit­xar un tècnic jove, amb una car­rera bri­llant com a juga­dor i defen­sor del fut­bol ofen­siu. Aquesta aposta va tenir un moment àlgid després de la con­se­cució de les sis copes i que Guar­di­ola trenqués el tòpic que sense experiència a les ban­que­tes no es pot con­duir un pro­jecte cap a l'èxit. Però la gran majo­ria dels intents no han reei­xit. Hi ha hagut fra­cas­sos sonats, com el del bra­si­ler Leo­nardo a l'Inter; o pro­jec­tes pro­me­te­dor que no aca­ben d'arren­car, com el de Lau­rent Blanc al cap­da­vant de la selecció fran­cesa. Els últims que s'han apun­tat a aquests camí són el Chel­sea, que ha incor­po­rat Villas-Boas, el cre­a­dor del Porto que demà s'enfron­tarà al Bar­ce­lona, i la Roma, que ha apos­tat per Luis Enri­que. Ara farà falta veure si tin­dran el marge sufi­ci­ent per desen­vo­lu­par el seu tre­ball.

La segona via, l'aposta pel plan­ter, va aga­far volada després que tres juga­dors for­mats a La Masia aca­pa­res­sin el podi de la Pilota d'Or. Clubs que han basat el seu crei­xe­ment a cop de talo­nari ara par­len d'inver­tir en el fut­bol de base. Només per citar els últims a afe­gir-s'hi, tro­bem el Juven­tus, que ha refor­mat la seva estruc­tura després d'estu­diar els models del Bar­ce­lona i l'Ajax, o el Nàpols, gole­jat al Gam­per.

Aques­tes dues vies cor­res­po­nen a un exer­cici de mime­tisme, però n'hi ha una ter­cera, la que busca el terme opo­sat. L'únic que ha tirat per aquest camí és el Real Madrid, que va fit­xar José Mou­rinho, cer­cant l'antítesi en el joc i també en l'àmbit extra­es­por­tiu. Si ens cen­trem només en el plan­te­ja­ment fut­bolístic, en els con­cep­tes tàctics del con­junt madri­dista, hi ha un detall clau: mala­ment rai quan els teus mig cen­tres han de recórrer de manera estruc­tu­ral a un recurs con­jun­tu­ral com és la falta tàctica. Vol dir que estàs més a prop del cal­vari que del nir­vana.