La frase del títol pertany a Txiki Begiristain, una figura difuminada per la falta de quota mediàtica però imprescindible, vital, per entendre el Barça dels darrers anys. Deia Txiki més o menys el mateix que Pep Guardiola pregona ara. Sostenia que la lliga era el millor element per prendre el pols de l'equip, per saber exactament on era i cap on seria capaç d'anar durant la temporada. “A mi dóna'm la lliga”, deia Txiki, “perquè”, afegia, “la resta de títols vindran sols”. O estaràs bé per poder competir-hi, ja que en el dia a dia vas creixent i agafant confiança.

Guardiola creu cegament en la lliga. “Dilluns començarem a saber com estem”, va dir enmig de l'eufòria de Mònaco, on ell i el seu equip es van ficar en la història gran del futbol batent tots els rècords.

L'entrenador del Barça, que compta les lligues disputades per guanyades, troba en el torneig de la regularitat la idea més acabada de justícia esportiva.

Pep adora la lliga perquè per guanyar-la no necessites heroïcitats de darrera hora. “Sempre la guanya el millor”, sol repetir l'entrenador.

Per guanyar la lliga no cal que Pinto aturi un penal a Mallorca perquè després el Barça es faci amb la copa del Rei.

Per guanyar la lliga tampoc no cal esperar fins al minut 93 perquè Andrés Iniesta marqui un gol i esclati la nit londinenca.

Per guanyar la lliga tampoc no cal que quan el bo de Bendtner, danès de l'Arsenal, és a punt d'eliminar el Barça de la Champions al Camp Nou arribi Mascherano com un tren i li robi la pilota.

No, tot això no cal. Calen coses probablement menys mediàtiques, però vitals perquè un equip vagi creixent i, des de l'equilibri que li ofereix el torneig de la regularitat, es pugui permetre aventures en els tornejos del KO, en què la sort és una forma capriciosa de la justícia.