La dictadura del doble pivot hauria arrasat el futbol si no fos per alguns entrenadors irreductibles. És d'aquells invents (innovacions tàctiques, n'han volgut dir) que de seguida fan fortuna. Era una conseqüència lògica del desenvolupament, en els anys noranta, de la preparació física en el futbol, i de seguida va tenir seguiment mediàtic i es va arribar a establir com a clixé que no es podia fer futbol modern si no era a partir del doble pivot defensiu. Jugar amb jugadors que es passessin la pilota es va convertir en retrògrad. El doble pivot, més que perniciós per ell mateix, ho era perquè simbolitzava una idea de futbol que negava les idees dels futbolistes. El que havia fet Sacchi amb el seu Milan pel bon futbol va tendir a la versió defensiva amb el seu successor, Capello. I fins que va arribar Cruyff ningú qüestionava el doble pivot defensiu. Cruyff va fer el futbol en què creia, però també va combatre la moda del doble pivot. Va treure un defensa i va omplir el mig del camp amb un rombe. Allò va ser una revolució. No va eliminar el doble pivot del panorama futbolístic, però va crear escola per jugar amb jugadors que es passessin la pilota.

Ara bé, les coses no són tan simples com es poden veure des del Barça d'ara. També el Barça podia haver sucumbit a la plaga del doble pivot en el trànsit entre el final de Cruyff i l'arribada de Rijkaard. Hi va haver moments prou obscurs perquè això pogués passar. La influència de Cruyff en l'arribada de Rijkaard ho va impedir. I la nova revolució de Guardiola ha canviat el paisatge del futbol. Almenys aquí. Contra la idea que el mig del camp és només un lloc de pas, una zona de negació, l'afirmació del futbol de Guardiola és radical: els partits es resolen a les dues àrees, però es decideixen al mig del camp. No només va evocar Cruyff en el partit contra el Vila-real, el va contradir. L'holandès sempre ha elogiat les idees de Guardiola, però no fa gaire va dir que avui dia ja no es podia jugar amb tres defenses. Guardiola ho ha tornat a fer. De manera estructural. Circumstancialment o en el desplegament de l'equip en atac, quan pugen els dos laterals fins a l'extrem, l'equip de Guardiola es queda amb dos defenses i és el mig centre el que se situa al mig d'ells per treure la pilota. Però el que va fer dilluns és l'homenatge més gran dels últims temps a la creativitat dels futbolistes. Col·loqueu-vos així: tres defenses, els volants jugueu i vigileu, Keita que corregeixi el que calgui, els extrems ben oberts, i Cesc i Messi que enganyin tant com puguin pel centre. Però sobretot, sobretot, passeu-vos la pilota una vegada i una altra fins que trobeu la porteria. “Ens hem de passar la pilota fins a dir prou”, va dir Guardiola en la prèvia de la final de Wembley. “El futbol és dels mitjos”, va dir dilluns. Els havíem comptat i en vam trobar sis. Set amb Messi. També aquesta vegada ens vam equivocar. Guardiola juga amb onze mitjos. Valdés inclòs.