El pre­si­dent de la fede­ració espa­nyola d'atle­tisme deu donar vol­tes a l'estratègia comu­ni­ca­tiva que haurà de seguir a par­tir d'avui, quan la dele­gació espa­nyola torni de Taegu qui sap si només amb la meda­lla de Natàlia Rodríguez –en tot cas, no gaire més– i con­firmi la tra­jectòria des­cen­dent d'un atle­tisme caduc. Ara Odri­o­zola par­larà de fina­lis­tes? No, perquè avui només en té un, Olmedo (quart en els 1.500). Aquest cop, tenint en compte els fra­cas­sos ante­ri­ors, Odri­o­zola no va fer pronòstics gran­di­loqüents. Que anava amb una selecció modesta d'ambi­ci­ons? Segur, però això no és res més que el reflex de la falta de relleu gene­ra­ci­o­nal. I ell, amb 23 anys en el càrrec, alguna cosa hi deu tenir a veure.