Pep Guardiola va sortir de la petita cambra del soterrani del Camp Nou amb la idea clara de com guanyar el partit a Anoeta. Segurament va ser abans de dijous que va sentir el clic, que va viure l'instant decisiu que, segons explica, dóna sentit a la seva feina. Dijous tenia una cita especial, i segur que hi va anar amb la feina feta. Primer el que és primer. Amb els vídeos revisats, divendres o potser dissabte al matí, seguint la rutina que s'ha creat en aquests últims anys, devia explicar als seus jugadors el que havien de fer per endur-se els tres punts d'Anoeta. El guió no devia ser gaire diferent d'una cosa així: situació, estudi, concreció i control. I l'equip ho va fer. Aplicadament, amb eficiència. Però ho va fer tot a la primera part. Quedava la segona. Després es va veure aquella situació que sembla increïble en què un equip manifestament superior a l'altre va haver de recórrer a la via heroica per mirar de recuperar el que havia tingut fet i guanyat per la via de la normalitat. Quan l'únic que vols és convertir el futbol en un simple passatemps innocu, sempre ve a buscar-te per demanar-te comptes. De què vas? El Barça va pagar molt car que en un quart d'hora havia fet la feina. Massa. Però això en el futbol passa.

El que van fer malament els blaugrana va ser creure's que podien tenir control sense intensitat. Avui dia això no és possible contra cap equip. La passada enrere de Villa en l'acció que va originar el segon gol de l'equip de Montanier va contra tots els principis bàsics del joc. Però no serveix de res criminalitzar-lo, segurament ja deu estar prou penedit. Les concessions que va fer el Barça a la segona part van tenir més a veure amb qüestions col·lectives. La Real Sociedad, per la seva part, no va jugar ni bé ni malament, però va tenir el mèrit de no rendir-se. I quan va veure una escletxa s'hi va ficar a fons, fins que va trencar els esquemes del rival. I el partit.

El més difícil a vegades no és fer gols, és saber conduir el partit sense perill. L'equip de Guardiola sap fer bé les dues coses. Ho ha fet mil vegades. Ahir va seguir el camí que havia marcat l'entrenador. Va començar situant-se al camp, per no prendre mal i per veure quina era la disposició del rival. Es va situar una mica més enrere del que és habitual. Però era una posició d'estudi. Es tractava de veure que la Real jugava amb la defensa avançada però que els davanters no pressionaven gaire amunt. La solució era clara: que els mitjos tinguessin un segon per pensar amb la pilota als peus i que els davanters es busquessin els espais. Els dos gols blaugrana van arribar així. Havia estat tot relativament fàcil. S'havia resolt aviat. Quedava la part del control. Però una hora llarga amb el partit resolt a vegades es fa molt més llarga. Massa temps per jugar a un ritme molt alt, massa estona perquè no es cometés cap errada de concentració.

El Barça es va deixar dos punts a Anoeta. Només ha calgut una jornada per posar en dubte les teories catastrofistes sobre la dualitat de la lliga. És probable que ho acabi sent, però tots els partits s'han de jugar.