Opinió

El tercer joc

La cara de Nadal després de perdre ja presagiava el pròxim enfrontament amb Djokovic

Pot­ser, i és difícil, a Flus­hing Mea­dows s'hi ha vist jugar més bé a ten­nis, però és pro­ba­ble que no s'hi hagi vist jugar mai amb tanta inten­si­tat com ho van fer Novak Djoko­vic i Rafael Nadal dimarts a la mati­nada. Roger Fede­rer, pot­ser el millor ten­nista de tots els temps, hi va jugar una semi­fi­nal magnífica con­tra el serbi. I hi ha jugat altres finals ino­bli­da­bles. No cal que anem més enrere. Aquesta última final del US Open, però, serà, sens dubte, un refe­rent a l'hora de par­lar de la història del ten­nis. No era una final qual­se­vol. Era el dia que el món estava expec­tant per veure si la for­ta­lesa de Djoko­vic resis­tia l'intent de l'irre­duc­ti­ble Nadal de superar-lo al final d'aquesta tem­po­rada fas­ci­nant del juga­dor serbi. Nadal ha estat un gran número u del ten­nis mun­dial abans de l'eclosió de Djoko­vic. S'ha enfron­tat un piló de vega­des al colós Fede­rer i d'aquesta riva­li­tat n'ha sor­tit gua­nya­dor. Nadal és un gua­nya­dor, i als gua­nya­dors de veri­tat el que més els tor­tura és la der­rota. No ha pogut gua­nyar Djoko­vic les últi­mes vega­des i, per tant, no ha pogut evi­tar cedir-li el número u de la clas­si­fi­cació de l'ATP. A Fede­rer li falta regu­la­ri­tat, però ha tin­gut moments de gran campió, com quan va der­ro­tar l'actual número u a les semi­fi­nals de Roland Gar­ros. Però Nadal porta tan mala­ment la der­rota, està tan edu­cat per com­pe­tir, ho sent tan pro­fun­da­ment, que és una experiència extra­or­dinària veure'l jugar i plan­tar cara a Djoko­vic com ho va fer dilluns.

En el pri­mer joc els dos fina­lis­tes van fer la seva decla­ració d'inten­ci­ons. Ho van mos­trar amb el joc i amb l'expressió. Nadal va expres­sar deter­mi­nació. Que no pen­sava entrar en cap mena de con­tem­po­rit­zació, que dis­pu­ta­ria tots els punts com si fos­sin els últims de la seva vida. Tot passió, pura emoció. Djoko­vic, en canvi, es va mos­trar més enigmàtic. No es va mos­trar del tot, va expres­sar con­tenció emo­ci­o­nal. No tennística, però. No estava dis­po­sat a dei­xar-se anar per les emo­ci­ons, com tan­tes altres vega­des. Aquest ha estat el seu gran canvi (amb el canvi de dieta), el que l'ha con­ver­tit en un assassí impla­ca­ble amb la raqueta. Nadal aga­fava la paraula. El par­tit es va deci­dir en una lluita impla­ca­ble en tots els punts que es van dis­pu­tar. El ter­cer set és un monu­ment a la deter­mi­nació en el ten­nis: el joc de 3 a 4 per a Nadal, el punt en què Nole va sal­var el 3 a 5, i un 15-30 de Nadal en el dotzè joc en què el serbi ho tor­nava tot... Però el moment deci­siu del par­tit, el con­cen­trat de tot, van ser els ter­cers jocs del pri­mer i el segon set. Nadal s'havia posat 2 a 0 i Djoko­vic va recu­pe­rar el tren­ca­ment de manera imme­di­ata, i va aca­bar endu­ent-se els dos sets. Però aquells ter­cers jocs són per posar-los en un museu. Com els van jugar tots dos! El del segon set va durar quasi dis­set minuts. Van ser els moments en què Djoko­vic es va mos­trar imba­ti­ble. Ino­bli­da­ble. Com la cara de Nadal després de per­dre, ja pen­sant en el pròxim enfron­ta­ment. No se'l per­din.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)