El futbol i els estudis

Ramiro Mayor, defensa del filial del Reial Sara­gossa, no s'ha pogut pre­sen­tar aquesta set­mana a les pro­ves d'accés a la uni­ver­si­tat, la selec­ti­vi­tat, perquè el seu entre­na­dor, Juan Edu­ardo Esnáider, no li ho va per­me­tre. Ho ha expli­cat aquesta set­mana el diari El Heraldo de Aragón. L'ara tècnic exju­ga­dor del Sara­gossa i el Madrid, entre altres equips, poste­ri­or­ment ha vol­gut fer enten­dre que tot ha estat un malentès, perquè com a mínim ha mig entès que s'havia equi­vo­cat greu­ment. “Ramiro havia de pre­pa­rar la selec­ti­vi­tat i em va dir que hau­ria de fal­tar a alguns entre­na­ments. Jo li vaig dir que això no podia ser i que intentés bus­car altres fórmu­les. Va coin­ci­dir que me'n vaig haver d'anar a Madrid per un pro­blema fami­liar i hi va haver un malentès”, va dir Esnáider a Radio Ebro l'endemà. Com a prova excul­patòria, hi va afe­gir: “Sóc pare de dos fills que juguen a fut­bol i que aca­ben d'entrar a la uni­ver­si­tat.” Deu ser que l'entre­na­dor de l'equip en què juguen no els ha impe­dit fer la selec­ti­vi­tat, com a mínim. A pesar del frus­trat intent de dis­culpa d'Esnáider, el mal ja estava fet i això no s'arre­gla així com així. És pos­si­ble que al jove Mayor li dei­xin fer la prova algun altre dia, però Esnáider s'ha cobert de glòria. La versió ori­gi­nal del que va dir al juga­dor, davant dels seus com­panys, és aquesta: “Ets fut­bo­lista. Tens con­tracte pro­fes­si­o­nal. Els estu­dis són incom­pa­ti­bles amb el fut­bol. El que s'ha de fer quan aca­bes d'entre­nar és des­can­sar, no estu­diar.” Déu n'hi do. Quina ide­o­lo­gia, la d'Esnáider. Al marge del des­co­nei­xe­ment que té de la legis­lació labo­ral. Per molt con­tracte pro­fes­si­o­nal que tin­gui el juga­dor, l'empresa està obli­gada a donar-li permís per fer un exa­men ofi­cial.

El que sap greu del cas, a part del dany par­ti­cu­lar al juga­dor, és també l'exem­ple, la cons­ta­tació que encara hi ha entre­na­dors amb aquesta men­ta­li­tat avui dia. Fa una certa angúnia que un fet com aquest s'acabi con­ver­tint en notícia i que s'hagi de recor­dar un cop més que la pràctica de l'esport és només una part de la for­mació de les per­so­nes, i que tenir estu­dis ajuda tant els que no poden arri­bar a ser pro­fes­si­o­nals a tro­bar una sor­tida com els que es poden gua­nyar la vida amb el fut­bol a tenir una alter­na­tiva quan es reti­rin. Arri­bats a aquest punt, ens pensàvem que el que era notícia era el con­trari, que els clubs de fut­bol són els que mos­tren el seu orgull perquè tenen juga­dors uni­ver­si­ta­ris en els seus equips. Sense anar més lluny, la tem­po­rada pas­sada Car­les Fol­guera, el direc­tor de la Masia del Barça, pre­su­mia amb justícia que en el Barça B onze juga­dors de la plan­ti­lla eren uni­ver­si­ta­ris. Afor­tu­na­da­ment el Barça no és una excepció. Cada vegada més els aspi­rants a fut­bo­lis­tes ente­nen que també s'han de for­mar acadèmica­ment. Els que hau­rien de pas­sar una selec­ti­vi­tat són els que aspi­ren a ser entre­na­dors, en qual­se­vol esport i en qual­se­vol cate­go­ria. I no pre­ci­sa­ment de fut­bol.