Més despert que a Anoeta i més dinàmic que contra el Milan, el Barça va atropellar l'Osasuna. Però va jugar a futbol com ho fa sempre. En el resultat va tornar la norma: l'equip de Guardiola va guanyar. I no va ser només perquè, per exemple, Sergio Busquets va jugar al seu lloc, a la posició on és segurament el millor del món. Si només fos per això, tenir Mascherano com a lateral dret en una defensa de tres i Dani Alves com a extrem dret fix hauria estat una rèmora per aconseguir el resultat d'ahir i encara més per jugar a futbol, perquè no són les seves posicions naturals. Si tots els jugadors haguessin de jugar en la seva posició natural, Cesc no seria un jugador indetectable per als rivals, perquè es mou per qualsevol espai del camp i arriba l'àrea per fer gols o assistències. Messi tampoc jugaria en una posició que no existeix per convertir-se en un generador de joc i de gols inigualable. A Xavi el tindrien prou marcat perquè no pogués aclarir les jugades amb la seva lucidesa amb la pilota i la seva intuïció per situar-se en el millor lloc per rebre-la. I així, anat fent.

Que ahir al Barça li sortís tot bé, o quasi tot, d'entrada no és cap novetat, sinó la norma. La norma que ha establert Guardiola des que va començar, amb la dedicació constant a millorar el rendiment de l'equip. Des d'aquest punt de vista, els partits que no es guanyen no són l'excepció. Són coses que passen en el futbol. L'excepció, en aquest cas, seria que els jugadors del Barça no juguessin com ho fan sempre o que no corressin quan perden la pilota. I aquesta excepció encara no s'ha donat. És això el que va molestar Guardiola de determinades crítiques pels dos últims empats. Que es criticaven coses que no han passat i que es buscaven fantasmes on no n'hi ha. I a vegades les coses s'han de dir.

És clar que també ho va dir perquè els seus jugadors volguessin respondre al camp a la seva manera. Ho van fer. Ara, després de la golejada, seria fàcil dir que l'Osasuna és un equip fluix. No és el Milan, certament.Però és un equip més valent en el plantejament, ja que surt a pressionar molt amunt. El Milan, en canvi, es va tancar a darrere i això va dificultar el dinamisme del joc blaugrana. Guardiola va preparar el partit d'ahir de manera que va desmuntar tàcticament el plantejament de Mendilibar, sobretot a l'hora d'atacar. El ritme de joc i les possibilitats de passada que tenien sempre els blaugrana van provocar el naufragi de l'Osasuna. Tenir un defensa menys compensa si es juga amb dos falsos davanters centre o el que siguin Messi i Cesc. Posa dos jugadors falsos a la teva vida i el futbol serà una alegria, podem concloure del partit d'ahir.

De conclusions més definitives ens n'hauríem d'estar. Les que es treuen per un parell d'empats o una derrota queden desmentides ràpidament per aquest equip. Si de cas, que no es torni a parlar de moment de la “lliga de dos”. El Barça, a dos punts, visita dimecres el líder imbatut, el València.