Amb el risc de ser polèmic, em fa la sensació que l'aficionat al tennis accepta la colonització ideològica. Només així s'explica que en les finals de la copa Davis al Palau Sant Jordi fos un oceà rojigualdo com de la plaça de toros de Còrdova aquest cap de setmana. En una època que fins i tot les seleccions espanyoles i la Vuelta tornen al País Basc, haurem de concloure que encara no ho hem vist tot. La setmana que ve a la plaça Los Califas tornaran a torturar sis toros més i a primers de desembre la copa Davis es reprendrà per jugar la final, potser a Sevilla, a Madrid –dos clàssics amb gresca assegurada– o a València, per donar alguna utilitat al velòdrom Lluís Puig, ara en desús. Com, tard o d'hora, les places de toros.