Ins­tal·lats a l'època en què tots els par­tits són impor­tants, a vega­des gires la can­to­nada i te'n tro­bes un de trans­cen­dent. Som a la cin­quena jor­nada de lliga (però al quart par­tit) i la lliga que ja havia que­dat radi­o­gra­fia en la pri­mera jor­nada ja ha donat en dues jor­na­des més per plan­te­jar dub­tes exis­ten­ci­als. No és, de moment, la lliga dels dos que s'espe­rava. Però una cosa són els resul­tats i una altra les sen­sa­ci­ons. Vul­ne­ra­bles tots dos, el Barça i el Madrid afron­ten el que ha de venir de manera radi­cal­ment dife­rent. El Barça, amb la con­fiança de saber el que està fent. El Madrid, amb la incer­tesa que el carac­te­ritza quan li falla el seu sostén fona­men­tal: els resul­tats. El Barça juga avui a València i el Madrid a San­tan­der. Un par­tit és impor­tant i l'altre pot ser trans­cen­dent. Sí, encara que no ho sem­bli fora de con­text, l'impor­tant és el de Mes­ta­lla i el trans­cen­dent és el d'El Sar­di­nero.

El con­text. Diguem-ne con­text. El con­text en aquest cas és el que fa que quan el Barça empata un par­tit (o dos) es creï un cor­rent mediàtic que té la fina­li­tat de bus­car i/o pro­vo­car símpto­mes de deses­ta­bi­lit­zació en l'equip blau­grana, com ara si Guar­di­ola s'enfada o no s'enfada, amb la pre­missa que si està enfa­dat davant la premsa voldrà dir que s'anirà con­su­mint i que més aviat que tard dirà que se'n va perquè ja no ho aguanta més. És conèixer molt poc Guar­di­ola o tenir una visió molt sim­plista i mani­quea del món seguir aquest rao­na­ment. El que ali­menta les ganes del tècnic català de fer la seva feina és, com ha dit sovint, veure llum en la mirada dels seus juga­dors. La resta, fins i tot el que passa a la sala de premsa o es diu en els mit­jans, forma part del paquet com­ple­men­tari de ser entre­na­dor del Barça. El con­text també és que, després del 8-0 a l'Osa­suna, a Guar­di­ola ja no se'l fa enfa­dar ni volent.

El con­text, pel que fa al Madrid i Mou­rinho, és més sim­ple. La major o menor virulència del con­text no depèn de coses com­ple­xes, ni d'una escala de gri­sos ni de lluïssor dels ulls de ningú: és blanc o negre. Només mana una cosa, els resul­tats. Si acom­pa­nyen, Mou­rinho té raó; si no, no. Amb alguna excepció mediàtica, en què s'inten­ten ana­lit­zar més coses que els resul­tats. Que tot depen­gui dels resul­tats, però, no és només per sim­plisme periodístic, sinó sobre­tot de pro­posta interna del tècnic por­tuguès. Una der­rota com la de diu­menge no només activa crítiques exter­nes, són els matei­xos juga­dors, també, que es des­mar­quen de les excu­ses que pro­posa l'entre­na­dor. Ell mateix està per­dent els papers. Ahir mateix va dir això abans de jugar a San­tan­der: “El par­tit serà el que vul­gui l'àrbi­tre, no el que vul­guin els equips. Tu només vas on l'àrbi­tre et per­met anar.” Un menys­preu al fut­bol, als juga­dors i als afi­ci­o­nats. I a ell mateix?

En aquest con­text juguen avui el Barça i el Madrid. Això sí, men­tre que el Barça juga un par­tit molt impor­tant en calma, el ver­ti­gen que hi ha entorn del Madrid és ben real.