Una victòria, un empat i una derrota
Previsiblement la junta directiva de Sandro Rosell votarà afirmativament en bloc les tres propostes que sotmet avui a aprovació de l'assemblea de socis compromissaris. Són propostes de junta i com a tal les defensarà, de manera diferent a com va afrontar la proposta d'emprendre una acció de responsabilitat contra la directiva de Joan Laporta en l'assemblea de l'any passat. El president mateix va escenificar el dilema moral que suposava votar “sí” o “no”, amb arguments sòlids per a cada opció, i va votar en blanc, enmig d'una directiva que va votar dividida, pràcticament en la mateixa proporció que hi va haver en el vot dels socis. Després dels tres minuts de reflexió en silenci, els socis van decidir per majoria ajustada que s'emprengués l'acció de responsabilitat. La situació econòmica a partir de la reformulació dels comptes de l'últim any de Laporta s'han encarrilat cap a la sostenibilitat en un primer any encara amb pèrdues i amb la previsió de 20 milions de beneficis en l'exercici actual. Si aquell dia els socis es van donar tres minuts de reflexió, no estaria malament que si la situació del club millora i es manté el meravellós rumb esportiu dels últims anys, es reflexioni profundament sobre la possibilitat d'aturar l'acció de responsabilitat. Seria un acte de generositat de la junta directiva. Però sobretot un gran avenç en la concòrdia social en un club que passa els millors anys de la seva història.
De moment, la prioritat de la directiva de Rosell és que l'assemblea ratifiqui l'acord amb Qatar Foundation per la publicitat a la samarreta i per totes les contraprestacions, que estaria bé que s'aclarissin en aquest fòrum. Tan important com el resultat final de la votació és que es faci després d'un debat aclaridor. En aquesta proposta la junta necessita la victòria. Fa l'efecte, a més, que si s'aprova hi pot haver un gir en el discurs econòmic i que amb els 165 milions de Qatar assegurats i les mesures que ja s'han pres, per exemple, es puguin afrontar inversions patrimonials a l'estadi i per al nou Palau Blaugrana en un termini més curt.
En termes futbolístics, la directiva es conformaria amb un empat en la votació del projecte Camp Nou sense fum. O, el que és el mateix, tant és que surti “sí” com “no”. No és una qüestió transcendental.
I, per acabar, fa la sensació que el que tranquil·litzaria més la junta seria una derrota en la proposta de creació de la Grada d'Animació. La defensa com a promesa electoral i per no fer un lleig al suport que va obtenir en la campanya. Però la falta de garantia total que no comporti l'entrada de violents a l'estadi és una situació incòmoda quasi impossible de resoldre. Un “no” de l'assemblea, màxim òrgan sobirà del club, seria la millor coartada per arxivar un projecte que fins ara ha dut més complicacions que res més. Però seran els socis els que ho decidiran.