Massa vegades les paraules queden en vanes paraules. Sovint, a més, ens hi recreem tant que les acabem banalitzant. Del fons del discurs de Pep Guardiola al Parlament ens vam quedar en l'anècdota d'aixecar-nos aviat al matí i rient, rient no ens proposem de veritat ser imparables com a país. I si el problema és de quedar-nos en la literalitat de les metàfores, el problema que tenim és més greu. Ni Guardiola deia literalment “si ens llevem aviat” ni Sandro Rosell va explicar l'anècdota del pare, el fill i el ruc per fer riure, sinó per il·lustrar una manera de ser característica del Barça: facis el que facis sempre algú et criticarà. Llavors, n'hi ha que se centren literalment a llevar-se més o menys aviat i a veure què passa, i n'hi ha que per no ser criticats pel que fessin no farien res.

De les paraules als fets hi ha més tros del que sembla de només dir-ho. Les paraules sempre són necessàries, però es perden en el llimbs si no arriben els fets. Ahir va ser un dia molt important per al Barça. Es va passar de les paraules als fets. Guardiola va posar tothom al seu lloc amb un discurs lúcid i valent, i després es va saber que la directiva de Rosell ja havia demanat al soci Vicenç Pla que retiri la demanda contra la directiva de Laporta. Parafrasejant Neil Armstrong, un petit pas per a l'home i un gran pas per al barcelonisme. Sense que sembli que hagi passat gaire res ni que s'hagi fet un gran esforç, el Barça ha entrat en un procés sense precedents i que el pot conduir a una època de plenitud. Guanyar títols i jugar tan bé com ho fa l'equip no és fàcil, com tampoc no ho és superar diferències i arxivar rancúnies. Però hi ha una força superior que ho justifica: el bé del Barça. Tots els que algun dia aspiren a ser directius del Barça ho fan presentant-se amb la idea del bé comú, de l'interès general, posant el club per sobre de tot. Aquesta és la història, per exemple, d'aquell lema de la candidatura que el 2003 va ajuntar Joan Laporta i Sandro Rosell per guanyar les eleccions: Primer, el Barça. Després, han passat moltes coses, no gaire diferents de les que han marcat la història d'aquest club. Sobretot dues: una, que és edificar l'obra de govern anant a la contra de l'anterior, i l'altra, oblidar-se del lema i acabar aprofitant-se del club per a interessos personals. Per molt que l'important sigui mirar endavant, no s'ha d'oblidar que això ha passat.

Els fets dels últims dies s'han interpretat de maneres molt diverses, la majoria equivocades. Ahir Guardiola va aclarir una cosa per sempre: ell només pren un partit, el del Barça, fins i tot assumint que a vegades s'equivoca. I s'ha donat la fortuna que en la idea de superar el passat s'ha trobat en el camí el president Rosell. Però més important que això és que aquest procés que s'inicia, i que tant de bo arribi a bon port, els noms no són importants. Al contrari, els protagonistes han de ser molt generosos en la renúncia perquè tot acabi bé. Bona sort.