No és fàcil guanyar 0-5 en la lliga de campions. Però tampoc no podem qualificar de difícil la victòria del Barça ahir a Minsk. També és cert que no és fàcil jugar contra el Barça per a cap equip, ni més petit ni més gran. Però el plantejament de Viktor Gontxarenko va ser un caramel per al Barça, que només va haver de tenir una mica d'atenció. Quan el Bate va defensar-se ho va fer sense la mínima tensió necessària i quan es va obrir una mica a la segona part no va defensar ni atacar.

Fa la sensació que enfrontar-se al Barça és una cosa que ha superat un club com el Bate Borisov. Ja van quedar desconcertats en la roda de premsa de dimarts quan van assistir a un diàleg entre la premsa catalana i Pep Guardiola sobre qüestions que no tenien ni idea d'on els hi baixaven, per molt que aquell senyor de cabells i barba blancs s'esforçava per traduir-ho tan bé com sabia. De la mateixa manera, l'equip bielorús no va saber en cap m oment per on agafar el Barça. Tàcticament, Gontxarenko va intentar reduir els espais amb un línia de quatre defenses, una de tres enganxada a davant i una de dos enganxada a aquesta altra, amb Mateja Kezman fent vida solitària en territori de Puyol i Mascherano. Aparentment, el plantejament defensiu del Bate no era gaire diferent del que va fer el Milan al Camp Nou. Però l'execució va fer que no s'assemblessin en res més.

El Barça es va desplegar a partir d'un 4-3-3, però en la pràctica va jugar amb dos defenses, amb Keita vigilant davant seu, i tant Alves com Abidal van ser els extrems que van obrir el camp. El que va sorprendre va ser el comportament dels jugadors bielorussos, que van jugar sense la tensió necessària per complicar la circulació de la pilota i la recerca d'espais dels blaugrana. Tous i innocents els locals, el Barça només va necessitar ordre i paciència. I una mica de malícia en alguns moviments de jugadors i de la pilota per batre el porter Gutor. Tots els gols de la primera part van venir per les bandes, que el Bate havia desprotegit voluntàriament perquè va preferir tancar els espais al mig. És veritat que l'especialitat del Barça no és arribar a la ratlla de fons i fer centrades a l'olla. I el tècnic bielorús segur que ho sabia. Però el Barça, tot i tenir les bandes guanyades, tampoc no ho va intentar. Sí que des de les bandes va mantenir obert el camp, i des d'allà va executar les seves diagonals devastadores. Passades en diagonal i desmarcades en diagonal perquè el jugador i la pilota es trobin en el punt exacte. I si un defensa es posa al mig, passa el que li va passar a Volodko, que la fica dins la seva porteria. O com en el segon gol: centrada transversal de Villa i desmarcatge en diagonal de Pedro. Si de cas, el que va sorprendre va ser la poca tensió del defensa que es va deixar guanyar la posició pel menut Pedro. O la innocència del porter en el tercer gol. El Bate Borisov no va agafar el relleu del Rubin Kazan ni del Copenhagen a l'hora de complicar el partit als blaugrana. El Barça torna amb molt feina feta de Bielorússia, dins i fora del camp.