València, reserva espiritual del PP, va despertant-se penosament de la bogeria megalòmana en la qual Francisco Camps la va deixar somiant. De prendre-li dels dits, al preu que fos, el GP de fórmula 1 al circuit de Catalunya al globus sonda enviat ahir de mirar de compartir-lo per esmorteir el dèficit que genera en època de crisi hi va tot un món. Si la cursa de Catalunya ens costa diner públic –que es recupera més que amb escreix amb l'impacte econòmic sobre l'entorn–, no em vull ni imaginar la muntanya de pèrdues que genera València, amb menys grades, menys públic i un circuit que s'ha de muntar i desmuntar cada any. Jo ho tindria claríssim: si nosaltres ens el podem pagar i ells no, que hi renunciïn.