Han passat sis jornades de lliga, sense comptar la primera, ajornada per la vaga, i avui comparteixen lideratge dos equips, el Barça i el Llevant, que porten la samarreta blaugrana. El cas de l'equip valencià és digne d'esmentar. La temporada passada van tenir molts problemes econòmics, però amb un entrenador valent i decidit, Luis García, ara al Getafe, van acabar fent un bon curs. Tenen una defensa veteraníssima, comandada pel seu capità Ballesteros, acompanyat per laterals com Javi Venta i Juanfran, que fa molts anys que juguen a primera divisió. El seu porter Munúa tan sols ha encaixat tres gols i és l'equip menys golejat de la categoria. De l'any passat, el golejador Caicedo, autor de la majoria dels gols, no ha continuat, però l'equip en què juga el català Xavi Torres encara no coneix la derrota aquesta temporada i s'ha col·locat líder amb el Barça. Un Barça que diumenge, amb més dificultats de les previstes, es va imposar al camp del cuer. Tot això ve al cas per desmentir, de moment, els auguris del president del Sevilla quan va dir que la lliga seria cosa dels dos grans, fet que atribueix només als diners pels drets televisius. Certament, en les lligues europees, Anglaterra, Itàlia, França, les diferències de cobrament entre clubs no són tan grans. Però semblava que el Barça i el Madrid tenien tots els punts assegurats i que es jugarien la lliga entre ells i ja s'ha vist que no és així. Qui esperava que el Madrid perdés cinc punts en dos camps com els del Llevant i a Santander? O que el Barça empatés a Anoeta (2-2) i patís fins al final a Gijón? Els equips juguen amb les seves armes i saben que jugar de tu a tu contra els equips grans és perillosíssim. Els casos de l'Osasuna al Camp Nou i de l'Espanyol contra el Madrid a Cornellà en són exemples.

La competició desgasta molt, és llarga i hi ha lesions. Fixem-nos en el cas del Barça, que en només deu partits ha tingut vuit lesions musculars, de les quals sis al bíceps femoral, un dels músculs posteriors de la cuixa imprescindible per fer canvis de ritme. Curiosament han aparegut en una fase primerenca del curs, en què la climatologia encara és bona. Òbviament el cos tècnic del Barça està preocupat, i els compromisos de les seleccions no ajuden, perquè trenquen el ritme de la preparació. Aquesta setmana marxen catorze jugadors més tres del filial, i l'única cosa que es pot esperar és que tornin sencers.

A banda d'això, estem gaudint de gols bellíssims. El de xilena del brasiler Julio Baptista del Màlaga. No és el primer que marca així, ja que al Madrid i el Roma, ja n'havia fet de semblants. Un altre que cal destacar és el de Pedro León, un dels descartats de Mourinho, ara al Getafe, que va enviar amb una espectacular volea amb l'esquerra a l'escaire. Qui va marcar des de més de 50 metres va ser el central de la Real Iñigo Martínez contra l'Athletic, un gol d'hemeroteca. Gols que fan aixecar de la cadira o el sofà, veient-los per la tele,o imaginant-los amb la intensitat dels locutors de ràdio, un mitjà que sempre ha estat amb el futbol. I no ens oblidem de Leo Messi, que ha posat la directa per superar els mítics Kubala i Cèsar, màxims golejadors de la història del Barça. Malauradament, qui no ho podrà veure-ho serà Chus Pereda, traspassat fa uns dies. Va ser un dels grans jugadors del Barça i tècnic de les seleccions espanyoles de joves que van ser figures. Descansi en pau.