Aristòtil defi­nia la justícia com la igual­tat pro­por­ci­o­nal: donar a cadascú el que és seu, el que li cor­res­pon. Diu que el que li cor­res­pon a cada ciu­tadà ha d'estar en pro­porció amb la seva con­tri­bució a la soci­e­tat, les seves neces­si­tats i els seus mèrits per­so­nals. Tinc clar que Alfredo Flórez, el jutge únic del comitè de com­pe­tició de la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol, no ha tin­gut en compte el pen­sa­ment aris­totèlic per deci­dir quina sanció havia d'impo­sar a Mou­rinho i Tito Vila­nova. I segu­ra­ment no fa falta tot i que Flórez argu­menta els dos par­tits de sanció a Mou­rinho “per raons de pura her­menèutica”. L'her­menèutica es basa a inter­pre­tar, decla­rar, anun­ciar, escla­rir i, per aca­bar, tra­duir. Sig­ni­fica que alguna cosa es torna com­pren­si­ble. He repas­sat un gra­pat de teo­ries sobre la justícia i sóc incapaç de tro­bar com­pren­si­ble la decisió del senyor Flórez. La justícia és ètica, equi­tat i hones­te­dat, hau­ria de fomen­tar l'har­mo­nia social. I en la sanció de dos par­tits a Mou­rinho i un a Tito Vila­nova no hi ha ni ètica, ni equi­tat ni hones­te­dat. És just tot el con­trari. En la soci­e­tat actual, l'esport es pot con­si­de­rar un dels prin­ci­pals vehi­cles de cohesió i de difusió de valors posi­tius (tre­ball en equip, superació per­so­nal, esforç, vida salu­da­ble, res­pecte pel rival). Aquesta sanció fa mal al fut­bol perquè des­vir­tua la seva essència, l'allu­nya de la seva funció social. “La ine­xistència de lesió o la falta d'una prova con­clo­ent en l'ànim de ferir per part del senyor Mou­rinho” ha actuat d'ate­nu­ant. No hi entenc, de dret, i segu­ra­ment aquesta argu­men­tació seria vàlida per casos de la vida ordinària. No sé si l'esport s'ha de regir pels matei­xos cri­te­ris perquè, si no, amb quina auto­ri­tat els edu­ca­dors espor­tius podran trans­me­tre els valors que hau­rien de ser sagrats en tota pràctica espor­tiva? Senyor Flórez, l'ha ves­sat. Tam­poc el vull demo­nit­zar, però no ha estat just. Ja ho deia Plató: “Només el just és feliç i dis­sor­tat l'injust.”