És molt fort que en el segle XXI s'hagi de recordar al COI que, quan algú s'equivoca, l'error només el paga una vegada i no dues. En la vida civil, quan es compleix condemna no es pot tornar a la presó pel mateix delicte, però alguns estaments esportius escara es pensen que poden reglamentar vulnerant lleis de rang superior. El COI no deixava participar en els Jocs atletes amb antigues sancions per dopatge, i s'ho ha hagut d'empassar. Els propietaris dels drets audiovisuals del futbol continuen posant fronteres quan a la UE no existeixen, un mur que és a punt de caure. I moltes lligues mantenen quotes de jugadors estatals, contravenint la lliure circulació de treballadors. Una norma que no pot durar gaire.