Li agrada el futbol a Mourinho?
No us penseu pas que faci broma. Ja fa temps que em faig aquesta pregunta i he arribat a la conclusió que no, que no gaire. Quan penso que Mourinho no gaudeix del futbol, no em refereixo al futbol en general i a tot el que comporta com a esport professional, sinó només com a joc. Parlo de la tàctica, de l'estratègia, del coneixement del rival, de la tècnica individual i de les capacitats dels jugadors.
Ja des de la seva època al Chelsea, més endavant a l'Inter i ara al Madrid gairebé no l'hem sentit en cap conferència de premsa o entrevista parlar només de futbol. No es tracta d'haver de lloar constantment la feina del tècnic rival o destacar-ne les virtuts dels seus jugadors, però sí saber una mica com veu ell aquest joc, quina és la seva filosofia, quina és la seva cultura futbolística i amb quines bases es fonamenta per construir un equip. I en aquest sentit, ni en parla, ni s'apassiona, ni se'l veu a gust quan li fan preguntes.
Potser em direu que els periodistes li preguntem poc sobre el joc i molt sobre altres qüestions amb l'objectiu de buscar la polèmica i ficar el dit a l'ull al contrari per veure si aquest cau després en el parany. Però fins i tot quan les preguntes són purament futbolístiques, ell les desvia cap al terreny que més li convé, i gairebé sempre aquest no és el terreny de joc. Potser es tracta només d'una disfressa, d'una cuirassa o d'una estratègia per atraure l'atenció cap a un altre focus, o potser és que simplement per a ell el joc del futbol és un tema secundari, i el que realment l'interessa és la competitivitat, el triomf, la popularitat, la polèmica i fer bullir l'olla, és a dir, tots els aspectes que més destaquen avui dia en el futbol professional.
Em fa la sensació que Mourinho juga més els partits fora que dins del camp. No qüestiono els seus coneixements futbolístics, si no, no hauria arribat on és, ni hauria aconseguit el que ha guanyat, simplement exposo que gairebé no els coneixem. Segurament perquè no vol, perquè no li agrada explicar-ho, o perquè considera que l'essència del futbol, segons ell, no és el joc, sinó tot el que l'envolta.