“Bon dia amb ale­gri­a­aaa.” Així, amb qua­tre as, com si ho cantés. Era una piu­lada de Toni Doblas dis­sabte, hores abans del Múrcia-Xerez. El Twit­ter té aques­tes coses. El por­ter, feliç –l'endemà cele­brava haver superat els 13.000 segui­dors a la xarxa social–, se n'anava a jugar a fut­bol, a fer la seva feina. El mateix dia, a Mon­ti­livi, diver­sos ges­tos enco­rat­ja­ven Ion Vélez, víctima d'una entrada esfereïdora de Doblas que el tindrà més de mig any atu­rat i que li exi­girà paciència, esforç i volun­tat per recu­pe­rar el temps per­dut.

Per als que no ho viuen tant de prop com el mateix juga­dor lesi­o­nat, el seu entorn i el seu equip, la seqüència de l'entrada haurà que­dat com la imatge d'aque­lla jor­nada. Que era ter­ri­ble, sí, que feia mal només de veure-la, però que pas­sen els dies i acaba que­dant en una anècdota. I això és el que no hau­ria de pas­sar. Supera­des les reac­ci­ons en calent, seria bo, neces­sari, tre­ba­llar des de la reflexió i l'anàlisi i pren­dre alguna mesura. Res podrà evi­tar que el juga­dor del Girona sigui el gran dam­ni­fi­cat, però que com a mínim l'acció servís per a alguna cosa més. És inne­ga­ble que si el lesi­o­nat hagués estat una figura de pri­mer nivell, s'hau­ria fet bullir l'olla uns quants dies. Però que no sigui cap crack no hau­ria d'impe­dir ana­lit­zar si s'hi pot fer alguna cosa.

En fut­bol, és un hàbit massa inva­ri­a­ble que el que digui l'àrbi­tre, tin­gui raó o no, vagi a missa. Al dar­rere de la pre­sumpció de vera­ci­tat de l'acta arbi­tral, molts clubs de cate­go­ries més modes­tes s'han tro­bat sor­pre­ses des­a­gra­da­bles i impos­si­bles de reba­tre. Però ni en les cate­go­ries altes, en els par­tits tele­vi­sats, no can­via gaire res. L'entrada de Doblas va ser des­me­su­rada, havia de ser penal, i l'únic que van mar­car l'àrbi­tre i el linier va ser falta de Vélez. Si no volem mal­pen­sar, va ser només un error. Si hagues­sin estat encer­tats i hagues­sin cas­ti­gat Doblas amb penal i expulsió, al por­ter li hau­ria cai­gut un càstig duríssim? És pos­si­ble –sem­pre que el redac­tat de l'acta no ho hagués posat difícil– que, a l'hora de valo­rar la sanció, a Doblas li hagués cai­gut més d'un par­tit, perquè va pro­vo­car una lesió molt greu. Però com que l'àrbi­tre es va equi­vo­car, impu­ni­tat. Ni una sanció mínima. Ja no és qüestió de rear­bi­trar ni d'exi­gir que els comitès et donin algun punt, però quan es veu clar que hi ha hagut un error i que la jugada té con­seqüències tan greus, no hi hau­ria d'haver algun meca­nisme per apli­car? Res podrà com­pen­sar la greu lesió, però veure que aquí no passa res deu ser força difícil de pair per al davan­ter.

Ara que ens hem acos­tu­mat a veure recla­ma­ci­ons, pro­tes­tes, con­flic­tes i nego­ci­a­ci­ons per pro­te­gir drets, ingres­sos i interes­sos entre els diver­sos agents que mouen el fut­bol pro­fes­si­o­nal espa­nyol, pot­ser és hora d'obrir un altre front. El Girona ha estu­diat la pos­si­bi­li­tat de plan­te­jar a la resta de clubs la cre­ació d'un fons de garan­tia. Ser­vi­ria perquè, en casos com el de Ion Vélez, en què el juga­dor s'ha lesi­o­nat de gra­ve­tat no pas per una jugada fortuïta, sinó per l'entrada des­me­su­rada d'un rival, el club afec­tat no en surti tan per­ju­di­cat. Perquè no només es queda sense la par­ti­ci­pació del davan­ter, sinó que el con­ti­nua pagant i, per bus­car-li relleu, ha d'assu­mir una altra des­pesa, ines­pe­rada. Pot­ser no ho aca­barà ni expo­sant i, si ho fa, és pro­ba­ble que el Girona tin­gui molt poca força. Però seria bo que tot això no s'ho endugués el vent. El mal ja està fet, sí, i per molt de temps que ho patirà Ion Vélez. Per desgràcia, però, tor­narà a pas­sar.