I aquí no ha passat res?
“Bon dia amb alegriaaaa.” Així, amb quatre as, com si ho cantés. Era una piulada de Toni Doblas dissabte, hores abans del Múrcia-Xerez. El Twitter té aquestes coses. El porter, feliç –l'endemà celebrava haver superat els 13.000 seguidors a la xarxa social–, se n'anava a jugar a futbol, a fer la seva feina. El mateix dia, a Montilivi, diversos gestos encoratjaven Ion Vélez, víctima d'una entrada esfereïdora de Doblas que el tindrà més de mig any aturat i que li exigirà paciència, esforç i voluntat per recuperar el temps perdut.
Per als que no ho viuen tant de prop com el mateix jugador lesionat, el seu entorn i el seu equip, la seqüència de l'entrada haurà quedat com la imatge d'aquella jornada. Que era terrible, sí, que feia mal només de veure-la, però que passen els dies i acaba quedant en una anècdota. I això és el que no hauria de passar. Superades les reaccions en calent, seria bo, necessari, treballar des de la reflexió i l'anàlisi i prendre alguna mesura. Res podrà evitar que el jugador del Girona sigui el gran damnificat, però que com a mínim l'acció servís per a alguna cosa més. És innegable que si el lesionat hagués estat una figura de primer nivell, s'hauria fet bullir l'olla uns quants dies. Però que no sigui cap crack no hauria d'impedir analitzar si s'hi pot fer alguna cosa.
En futbol, és un hàbit massa invariable que el que digui l'àrbitre, tingui raó o no, vagi a missa. Al darrere de la presumpció de veracitat de l'acta arbitral, molts clubs de categories més modestes s'han trobat sorpreses desagradables i impossibles de rebatre. Però ni en les categories altes, en els partits televisats, no canvia gaire res. L'entrada de Doblas va ser desmesurada, havia de ser penal, i l'únic que van marcar l'àrbitre i el linier va ser falta de Vélez. Si no volem malpensar, va ser només un error. Si haguessin estat encertats i haguessin castigat Doblas amb penal i expulsió, al porter li hauria caigut un càstig duríssim? És possible –sempre que el redactat de l'acta no ho hagués posat difícil– que, a l'hora de valorar la sanció, a Doblas li hagués caigut més d'un partit, perquè va provocar una lesió molt greu. Però com que l'àrbitre es va equivocar, impunitat. Ni una sanció mínima. Ja no és qüestió de rearbitrar ni d'exigir que els comitès et donin algun punt, però quan es veu clar que hi ha hagut un error i que la jugada té conseqüències tan greus, no hi hauria d'haver algun mecanisme per aplicar? Res podrà compensar la greu lesió, però veure que aquí no passa res deu ser força difícil de pair per al davanter.
Ara que ens hem acostumat a veure reclamacions, protestes, conflictes i negociacions per protegir drets, ingressos i interessos entre els diversos agents que mouen el futbol professional espanyol, potser és hora d'obrir un altre front. El Girona ha estudiat la possibilitat de plantejar a la resta de clubs la creació d'un fons de garantia. Serviria perquè, en casos com el de Ion Vélez, en què el jugador s'ha lesionat de gravetat no pas per una jugada fortuïta, sinó per l'entrada desmesurada d'un rival, el club afectat no en surti tan perjudicat. Perquè no només es queda sense la participació del davanter, sinó que el continua pagant i, per buscar-li relleu, ha d'assumir una altra despesa, inesperada. Potser no ho acabarà ni exposant i, si ho fa, és probable que el Girona tingui molt poca força. Però seria bo que tot això no s'ho endugués el vent. El mal ja està fet, sí, i per molt de temps que ho patirà Ion Vélez. Per desgràcia, però, tornarà a passar.