Escola de negocis
Manana Giorgadze, George Mikadze, Bayran Tutumlu, Miradil Djalalov, Gulnara Karimova i Islam Karimov. Aquesta és la cadena que va portar Joan Laporta a tancar un lucratiu negoci amb un país de gran tradició democràtica, l'Uzbekistan. Per descriure'l amb precisió hauríem d'endinsar-nos en algunes clavegueres de les quals prefereixo mantenir-me allunyat perquè tan és cert que la merda de la muntanya fa pudor com que la de la ciutat és igual de pudenta i, a més, biològicament no degradable.
Fa dos anys, John Carlin, a El País, va ser el primer a denunciar extensament la immoralitat que suposava que un club que es vantava de ser aliat preferent de l'UNICEF anés pel món tancant acords amb dictadures encobertes i denunciades per crims contra la humanitat i coses pitjor. La geopolítica, tanmateix, és més tossuda que les mules de càrrega. El president dels uzbeks, Islam Karimov, és segons totes les fonts de què disposem un dirigent execrable. Amb tot, roman intocable per una raó ben senzilla: és aliat dels Estats Units en la lluita contra el terrorisme islàmic.
Karimov, igual que Neró el dia que va cremar Roma, va tenir un capritx. El seu equip (seu amb el sentit de propietat absoluta), el FC Bunyodkor, havia de jugar contra el FC Barcelona. És més, havia d'anar al Camp Nou –un dels fills de Gaddafi va tenir la mateixa pensada– per lluir-se en el gran temple del futbol mundial. Un partit com aquest, però, era una minúcia al costat dels grans afers d'estat que el preocupaven, sobretot l'assetjament a l'oposició. Així, va delegar les negociacions a la seva filla, Gulnara Karimova, una femme fatale que viu instal·lada en el luxe més escandalós. Karimova, dissenyadora de joies i ministre in pectore de diversos departaments, també va delegar la negociació amb el FC Barcelona a Miradil Djalalov, el cap d'operacions de la companyia Zeromax, registrada a Suïssa i que controla, entre altres coses, totes les operacions de gas i petroli que tenen alguna relació amb l'Uzbekistan. Pel que s'ha sabut, per contactar amb Joan Laporta, Djalalov va negociar amb el famós ciutadà turc Tutumlu. Per fer-ho tot encara més enrevessat el polèmic intermediari va utilitzar un individu georgià de passat obscur i antecedents penals, George Mikadze, per arribar fins al president del Barça. Aquest senyor era el marit (quina casualitat) de la secretària personal de Laporta, Mamana Giorgadze, que va ser l'encarregada de preparar la trobada del maig del 2008 al Via Veneto, on es van repartir, segons diuen, uns quants milions d'euros alegrement.
Definitivament, he d'aprendre a fer negocis.