Compra't un club de futbol i ja tindràs una joguina d'abast mundial. Aquesta sembla la màxima, l'impuls vital, de la majoria dels de magnats de països amb relativa tradició futbolística que els últims anys han aterrat al món del futbol. La seva irrupció no només està tenint efectes d'índole econòmica en el mercat futbolístic. Amb les seves aportacions desmesurades de diners provinents d'altres negocis són els principals responsables que es mantingui la inflació en un món, el dels grans clubs, que es manté com una bombolla aliena a la crisi econòmica a escala mundial.

Però hi ha altres efectes, potser més secundaris, però que tampoc no fan cap bé al món del futbol. Es tracta sobretot de la manera d'actuar d'aquests personatges, sovint estrafolaris pel que és, o era, el futbol d'avui dia. Tant en públic, que al final és una qüestió estètica, com en la vida interna del seu club, que sovint és un problema ètic i, per tant, més transcendent. El futbol de fa poques dècades ja s'havia acostumat als nous rics, tipus Jesús Gil, Ruiz de Lopera i molts més a molts països, que actuaven amb desmesura, que prenien decisions fonamentals en calent, que desafiaven totes les normes d'equilibri futbolístic i econòmic de qualsevol club. I amb mal gust i mala educació. Semblaven desterrats, però han tornat. Ara són àrabs, hindús, tailandesos, russos i de més enllà de les Rússies. Nous propietaris que ja estan cometent tots els errors que ja havien comès els vells presidents nous rics: fitxen per capritx, canvien d'entrenador com ho fan de mitjons, entren al vestidor, volen fer alineacions...

Últimament hi ha hagut clubs que han cridat més l'atenció per la desmesura de les seves decisions i de les actuacions dels nous propietaris que per les seves prestacions futbolístiques. Dos exemples. Un, el de l'Anzhi. L'altre, el del Neuchatel. El club nordcaucàsic, propietat del multimilionari Suleiman Kerimov, va ser notícia a l'estiu pel fitxatge de Samuel Eto'o a l'Inter de Milà, perquè va convertir el jugador camerunès en el més ben pagat del món (20 milions l'any). I ho ha tornat a ser perquè, amb els diners invertits i veient-se setens a la classificació, ja han destituït l'entrenador i han posat l'encara jugador Roberto Carlos al seu lloc. El vell error de pensar que els diners ho són tot en el futbol.

El club suís també ha viscut un episodi penós. L'entrenador, Joaquín Caparrós, va marxar per cames de la banqueta i del club quan va comprovar com les gasta el nou propietari, el multimilionari txetxè Bulat Txagaev, que va entrar al vestidor acompanyat dels seus escortes, armats, i va amenaçar els jugadors després d'empatar a dos amb el Lausana. Caparrós era el quart entrenador del Neuchatel des del maig passat, quan Txagaev es va convertir en propietari. Es podria dir que són situacions d'una altra època. Però són d'aquesta. I n'hi haurà més.