Ja falta menys per saber quines conseqüències pot tenir el virus FIFA en els jugadors que han tingut partits de seleccions i ara han de jugar amb els seus equips. El Barça és segurament el laboratori on es pot estudiar més bé aquesta malaltia. En l'última jornada de seleccions van jugar tots els internacionals, catorze (tretze, de fet, perquè Keita només tenia un partit i ja l'havia jugat la setmana passada). Cap es va quedar tot el partit a la banqueta. No hi ha cap més club que reuneixi tants internacionals. Per tant, cap equip més que el Barça pot notar tant els efectes del virus FIFA. Demà ho veurem.

El que hem vist en aquestes jornades FIFA és el que ja sabíem, que la selecció espanyola juga molt bé i que guanya sempre, o quasi. No va ser una excepció el partit de dimarts contra Escòcia. El joc de l'equip de Del Bosque va ser molt brillant, consistent i efectiu, si més no fins al 3-0. O sigui, amb el partit decidit. No va ser diferent de veure un partit del Barça, amb set blaugranes a l'onze titular i amb l'entrada de Thiago a la segona. Des d'aquest punt de vista, es pot interpretar que en el mercat hi ha jugadors d'alt nivell que podrien encaixar perfectament en l'equip de Pep Guardiola, en aquest cas Sergio Ramos, Jordi Alba, Cazorla i Silva, un jugador que ja va estar a prop de convertir-se en blaugrana abans d'acabar fitxant pel Manchester City. Des del punt de vista d'alguns mitjans de comunicació espanyols, el que fa la selecció espanyola són contínues exhibicions de futbol sublim, al costat del que qualifiquen de joc avorrit quan ho practica el Barça amb els mateixos jugadors i Messi, Alves, Abidal i Iniesta o Cesc, posem per cas. Però aquest és un punt de vista que es qualifica sol. Sigui com sigui, la selecció espanyola és referent mundial per com juga a futbol.

També hem vist la incapacitat de Portugal per aconseguir a Dinamarca l'empat que ja li hauria donat la classificació per a l'Eurocopa de l'any que ve. Ara haurà de jugar la repesca (per cert, una manera innecessària d'allargar el calendari de classificació i, de retruc, de provocar una altra aturada de les lligues) i ja han sortit veus que no se sap si provenen de Portugal o de Madrid que reclamen que José Mourinho s'assegui a la banqueta de la selecció portuguesa per classificar-la per a l'Eurocopa. Si té fonament, mal símptoma. El que ha fet la selecció espanyola no ha estat pensant en el resultadisme, sinó en una idea de futbol. Portugal té jugadors i seleccionador, Paulo Bento, per competir amb garanties si es dóna el temps suficient. Potser a costa de perdre's la cita de Polònia i Ucraïna. En el seu moment, a França, per exemple, no li va anar malament perdre's el mundial del 1994. Va anar a l'acadèmia (de Clairefontaine) i va construir un equip que va guanyar el mundial del 1998 i l'Eurocopa del 2000. Jugant a futbol, amb una idea d'equip. Que és com es construeixen els equips que acaben sent una referència.