Tres jornades ACB i només queda un imbatut. I no és ni el Madrid, ni el Barça ni el Caja Laboral. Qui formuli la teoria que les diferències entre els rics –sobretot Barça i Madrid– i la resta s'escurça, s'equivocarà de dalt a baix. Més aviat és que els poderosos saben que tenen l'inici de l'Eurolliga a tocar i que, ben mirat, els primers llocs de la fase regular es decidiran en els enfrontaments entre ells. Per tant, no passa res si pel camí carreguen alguna derrota imprevista. Però això només és possible a l'ACB, en què la classe mitjana i la baixa també sap treballar i explotar els seus recursos. Potser a final de curs no haurà tingut cap transcendència però mentrestant, guanyar els dos grans sempre és un estímul.