El pla de pau de Laporta
“L'única via per la pau del barcelonisme és que [Rosell i la seva directiva] rectifiquin i ens donin les gràcies pel que hem fet.” No sé si farà falta que hi hagi un conferència internacional com la del País Basc, però aquest és el pla de pau que proposa Joan Laporta. Això i més coses va dir dilluns al Catalunya Vespre Esports de Catalunya Ràdio. Qualsevol previsió que es pugui fer sobre l'evolució de l'enfrontament entre bàndols oposats en el Barça queda desmentida pel fet següent. Després que Laporta va haver d'admetre en la vista pel cas Tutumlu que el seu despatx d'advocats va ingressar 10,15 milions d'euros de la mateixa empresa uzbeka que va fer negocis amb el Barça, semblava que l'expresident hauria de fer un acte de contrició. Però no. I això que bona part dels exdirectius que se li van mantenir fidels fins al final han expressat la seva decepció definitiva per aquesta actuació. Han reconegut que ho desconeixien i que ho troben inadmissible èticament. Aquesta decepció s'ha estès també a bona part de l'afició i del món mediàtic que feien costat a Laporta de manera incondicional fins ara. Fins aquí podíem arribar, han vingut a dir.
Semblava arribada l'hora que Laporta fes un pas enrere i admetés haver actuat de manera inadequada. I més tenint en compte que havia basat la seva oposició a Núñez i la seva candidatura a la presidència en una regeneració ètica inspirada en les idees d'Armand Carabén, exgerent del club i ànima del canvi que es va produir a partir del juny del 2003. No. Laporta es va mantenir dilluns a l'atac. Va posar en el mateix paquet l'evidència dels seus negocis amb l'Uzbekistan, la publicació de documents i factures per imputar-li mala gestió en el club i els seus èxits com a president. I va explicar que ja està treballant en les querelles contra La Vanguardia, Mundo Deportivo i determinades persones del club. És lícit que es pugui sentir dolgut per la publicació d'aquestes coses, perquè ja se n'havia parlat fa un any. Però no tenen res a veure amb l'afer de l'Uzbekistan, que s'ha destapat precisament en un cas en què no hi han intervingut els bàndols en conflicte, sinó un intermediari turc. Laporta va dir que no són deu milions i que els seus companys de junta ho sabien: “No tinc res a amagar. Sempre he anat de cara.” I hi afegeix: “La pau del barcelonisme no està per sobre de la meva dignitat.” Per reblar el clau, la frase del principi: “Que rectifiquin i ens donin les gràcies.” El mèrit de Laporta en el Barça és reconegut i ho serà sempre. Ara bé, hauria d'adonar-se que tots els afers pels quals li busquen les pessigolles eren perfectament prescindibles, que se'ls va buscar ben sol i, sovint, en contra dels companys de junta.
A l'altra bàndol, estaria bé que es donés per satisfeta la set de revenja amb l'exposició pública dels negocis de Laporta amb l'Uzbekistan. Però això tampoc no passarà. O potser aquestes previsions també fallaran en el pròxim episodi?