El pla de pau de Laporta

“L'única via per la pau del bar­ce­lo­nisme és que [Rosell i la seva direc­tiva] rec­ti­fi­quin i ens donin les gràcies pel que hem fet.” No sé si farà falta que hi hagi un con­ferència inter­na­ci­o­nal com la del País Basc, però aquest és el pla de pau que pro­posa Joan Laporta. Això i més coses va dir dilluns al Cata­lu­nya Ves­pre Esports de Cata­lu­nya Ràdio. Qual­se­vol pre­visió que es pugui fer sobre l'evo­lució de l'enfron­ta­ment entre bàndols opo­sats en el Barça queda des­men­tida pel fet següent. Després que Laporta va haver d'adme­tre en la vista pel cas Tutumlu que el seu des­patx d'advo­cats va ingres­sar 10,15 mili­ons d'euros de la mateixa empresa uzbeka que va fer nego­cis amb el Barça, sem­blava que l'expre­si­dent hau­ria de fer un acte de con­trició. Però no. I això que bona part dels exdi­rec­tius que se li van man­te­nir fidels fins al final han expres­sat la seva decepció defi­ni­tiva per aquesta actu­ació. Han reco­ne­gut que ho des­co­nei­xien i que ho tro­ben inad­mis­si­ble ètica­ment. Aquesta decepció s'ha estès també a bona part de l'afició i del món mediàtic que feien cos­tat a Laporta de manera incon­di­ci­o­nal fins ara. Fins aquí podíem arri­bar, han vin­gut a dir.

Sem­blava arri­bada l'hora que Laporta fes un pas enrere i admetés haver actuat de manera ina­de­quada. I més tenint en compte que havia basat la seva opo­sició a Núñez i la seva can­di­da­tura a la pre­sidència en una rege­ne­ració ètica ins­pi­rada en les idees d'Armand Carabén, exge­rent del club i ànima del canvi que es va pro­duir a par­tir del juny del 2003. No. Laporta es va man­te­nir dilluns a l'atac. Va posar en el mateix paquet l'evidència dels seus nego­cis amb l'Uzbekis­tan, la publi­cació de docu­ments i fac­tu­res per impu­tar-li mala gestió en el club i els seus èxits com a pre­si­dent. I va expli­car que ja està tre­ba­llant en les que­re­lles con­tra La Van­guar­dia, Mundo Depor­tivo i deter­mi­na­des per­so­nes del club. És lícit que es pugui sen­tir dol­gut per la publi­cació d'aques­tes coses, perquè ja se n'havia par­lat fa un any. Però no tenen res a veure amb l'afer de l'Uzbekis­tan, que s'ha des­ta­pat pre­ci­sa­ment en un cas en què no hi han inter­vin­gut els bàndols en con­flicte, sinó un inter­me­di­ari turc. Laporta va dir que no són deu mili­ons i que els seus com­panys de junta ho sabien: “No tinc res a ama­gar. Sem­pre he anat de cara.” I hi afe­geix: “La pau del bar­ce­lo­nisme no està per sobre de la meva dig­ni­tat.” Per reblar el clau, la frase del prin­cipi: “Que rec­ti­fi­quin i ens donin les gràcies.” El mèrit de Laporta en el Barça és reco­ne­gut i ho serà sem­pre. Ara bé, hau­ria d'ado­nar-se que tots els afers pels quals li bus­quen les pes­si­go­lles eren per­fec­ta­ment pres­cin­di­bles, que se'ls va bus­car ben sol i, sovint, en con­tra dels com­panys de junta.

A l'altra bàndol, esta­ria bé que es donés per satis­feta la set de revenja amb l'expo­sició pública dels nego­cis de Laporta amb l'Uzbekis­tan. Però això tam­poc no pas­sarà. O pot­ser aques­tes pre­vi­si­ons també falla­ran en el pròxim epi­sodi?