Presidents fossilitzats
Fa 27 anys que els socialistes, acabats d'arribar al poder, van voler fer neteja dels presidents de federacions que els feien més nosa i van promulgar el conegut com a decret anti-Porta. El seu objectiu era fer fora Pau (Pablo) Porta, president de la Federació Espanyola de Futbol des del 1975 i a qui es considerava un reducte del franquisme. Limitant els mandats a tres es van carregar quinze presidents de cop. El successor de Porta, José Luis Roca, va durar quatre anys i el va rellevar Ángel Villar el 1988. El mateix any, José María Odriozola entrava a presidir la Federació Espanyola d'Atletisme. Tots dos es mantenen en el càrrec perquè el mateix Felipe González va derogar el decret mesos abans de perdre el poder, el 1996. Quina casualitat, dotze anys més tard i, per tant, justament al final del tercer mandat de la majoria de presidents que havien arribat al poder el 1984. Alguns eren amics, d'altres no tant. Així es va arxivar una mesura d'higiene democràtica que va ser implantada per la necessitat de depurar determinades esferes de poder –com també es feia en l'exèrcit i en el poder judicial–, però que anys després convé que tornem a posar a debat. No hauríem de qüestionar l'exquisidesa democràtica dels processos electorals de les federacions, però tant Villar com Odriozola han anat alimentant una oposició cada cop més nombrosa. Sobretot Odriozola, perquè a Villar, esportivament totes li ponen (Eurocopa, mundial...) i aquest és un argument de mal derrotar. En el cas d'Odriozola, per desorganitzada que estigui la seva oposició, una altra victòria en les pròximes eleccions només s'explicarà pels 23 anys de permanència en el càrrec. Una etapa tan llarga dóna per a molt, també per dominar tots els ressorts del poder, crear una bossa d'addictes i acabar configurant un funcionament clientelista que és molt difícil de desmuntar sense una bona organització i un important suport econòmic. Com feia Manuel Fraga a Galícia. Com fan alguns alcaldes de pobles petits mantenint vots captius a còpia d'aquesta concessió, aquella subvenció o el bar de la festa major. Amb decret o sense, la limitació de mandats és higiènica. A tot arreu.