Com que el negoci és el negoci i el patrocinador paga una pasta, cada any es canvia el disseny de la samarreta dels equips de futbol. Fa uns anys, la directiva que llavors presidia Joan Laporta va fer una exigència irrenunciable al patrocinador i fabricant de la roba esportiva: en algun lloc hi havia de figurar la senyera catalana. Un cop la multinacional va acceptar el que devia considerar un capritx i va comprovar que col·locant la senyera al coll de la samarreta, sota el clatell, no es vulnerava cap normativa de la UEFA, de la FIFA o de qui fos, les samarretes del Barça porten incorporades les quatre barres. Evidentment, aquesta reivindicació identitària del Barça va molestar els que es molesten sempre que els catalans exerceixen de catalans i si no també. Es molesten pel sol fet que els catalans existim, i punt. La seva manera de reaccionar, la dels clubs de futbol, va ser exigir als seus proveïdors de samarretes que els les fabriquessin posant la bandera espanyola on el Barça duia la catalana. I així va ser.

El Sevilla va ser un dels més entusiastes, ja sigui per l'espanyolitat del club o perquè al seu president, José María del Nido, sempre li va agradar polemitzar amb Joan Laporta. Més xulo que ningú, Del Nido no només ha fet que el seu equip lluís la bandera espanyola al clatell, sinó també al pit, sobretot quan ha competit a Europa. Per si no se sabia, ahir també vam saber que el Sevilla ha fet promoció d'Andalusia quan ha jugar competicions europees, igual que el Barça amb Catalunya. I des d'ahir sabem també que aprofitant el desplaçament a Barcelona el Sevilla ha decidit fer promoció d'Andalusia com ho fa quan surt d'Espanya. Del Nido, doncs, s'ha apuntat als episodis gloriosos com el de Chendo quan va dir que la copa del 1990 l'havia guanyat un equip que no era espanyol o quan a Esperanza Aguirre també se li va escapar que el Barça no era espanyol. El lema serà Orgullosos de Andalucía. Sense ser gaire perspicaços, tots ens hem adonat que, més que amb la promoció i més que amb el Barça, el lema té a veure amb algunes coses que han dit últimament Artur Mas i Duran i Lleida dels andalusos. Almenys a partir d'ara ja no ens podran dir que som els catalans els que barregem esport i política. Tot i que un servidor no hi té res en contra, perquè qualsevol activitat pública és política. Tant se val.

En fi, està molt bé que la gent estigui orgullosa de ser d'on és. I, per tant, que els andalusos ho estiguin d'Andalusia. I animem el president Del Nido a promoure que més jugadors andalusos juguin en el seu equip, perquè cada vegada n'hi ha menys, si més no que siguin titulars. I que si li sembla en això també pot copiar el Barça, que juga amb mig equip format per catalans. Mentrestant, donem la benvinguda als andalusos del Sevilla per al partit de dissabte i donem les gràcies al seu president per contribuir a fer que el Barça continuï sent més que un club.