La Masia, de la pompa a la discreció
Digue'm de què presumeixes i et diré què et falta, fa aquella dita. El Barça presumeix de Masia però no li falta raó. Ni Masia. El futbol formatiu del Barça llueix avui més que mai, més que res per l'èxit del primer equip, amb els millors jugadors del món i amb el millor futbol probablement de la història. És comprensible que primer el club i després el món del futbol hagin girat els ulls cap al lloc on es formen els jugadors blaugrana, l'origen del moment que està travessant el club. La Masia s'ha convertit en el concepte que simbolitza la idea de futbol del Barça i en una marca universal.
L'acte d'ahir d'inauguració del nou Centre de Formació Oriol Tort pot semblar d'una pompa desmesurada pel que és l'estrena d'un edifici, però s'admet perquè es va convertir en un homenatge col·lectiu a tota la gent, futbolistes, entrenadors, formadors, treballadors diversos, exdirectius i més persones que han fet possible que la història de la Masia sigui una història d'èxit. Va ser un acte elegant, ben fet i amb el punt just d'emotivitat. I va ser bonic veure-hi tants exjugadors que amb prou feines van aconseguir debutar amb el primer equip, al costat de les estrelles de la plantilla actual i dels residents a la Masia amb el seu xandall groc. I entrenadors que s'han mogut sempre en l'anonimat però que ahir no sabien reprimir el seu orgull, com ara Joan Vilà, Jaume Olivé, Joan Martínez Vilaseca i uns quants més. I la família d'Oriol Tort. També algun exdirectiu, com ara l'exvicepresident esportiu Marc Ingla, que va posar la celebració de l'esdeveniment per sobre de les discrepàncies que ha tingut amb els actuals directius, i que fins i tot es va saludar cordialment amb el directiu Jordi Moix. O icones blaugrana com Carles Rexach, Josep Maria Fusté i Migueli, i personatges incombustibles com Josep Maria Minguella. O els fills i la vídua de Jesús Farga, un directiu que es desvivia pels nois de la Masia.
Per ajuntar tota aquesta gent va valer la pena, com l'expedició que es va muntar amb motiu de la gala de la Pilota d'Or que el 10 de gener passat va coronar Messi, Iniesta i Xavi, o sigui, la Masia. Hi havia motiu per convertir aquests actes en celebracions. I per presumir de Masia, d'equip, de model futbolístic i formatiu. Però ara toca rebaixar el to, treballar amb discreció com s'ha fet sempre, i treure dels focus d'atenció excessiva qualsevol xicot de la Masia. Últimament s'estan aixecant expectatives desmesurades sobre nois de quinze anys o fins i tot de dotze. Tot s'ha de redimensionar a la justa mesura. L'eufòria pel primer equip ha fet que es vegin més meravelles del que realment hi deu haver en els equips inferiors. La realitat diu que seran pocs els que arribaran al primer equip. I que encara menys seran jugadors del nivell que són ara Xavi, Iniesta i, sobretot, Messi. Els que treballen a l nou Centre de Formació Oriol Tort segur que tenen ganes que sigui així, com sempre ha sigut. I per molts anys.
