L'espanyolisme acostuma a autoflagel·lar-se en un acte de masoquisme massa recorrent. De mica en mica, aquesta actitud destructiva s'està canviant amb la nova onada de joves seguidors. Es té més clara la identitat de club i cap a on es vol construir el futur. Malgrat tot, encara queden massa dèries del passat, com minimitzar les gran virtuts i valors d'una institució centenària. Ara amb Pochettino i el seu equip passa el mateix. Fa dues setmanes tot era un desastre; l'equip, una ruïna, i s'havia de fitxar amb urgència, refer-ho tot de dalt a baix. El més trist de tot plegat és que han de venir des de fora a cantar-nos les virtuts. L'últim exemple, a Santander, on es van quedar bocabadats amb la fiabilitat de l'equip.