He d'adme­tre que quan en l'ante­rior arti­cle vaig dir que em sem­blava que l'alcalde de Tar­ra­gona, Josep Fèlix Balles­te­ros, havia elo­giat en excés la can­di­data Ale­xan­dria per donar més valor a la hipotètica lla­vors victòria tar­ra­go­nina, la vaig espi­fiar. L'elecció de la seu, com mol­tes d'aques­tes elec­ci­ons, em va recor­dar la millor Euro­visió de quan érem petits. Ara fins i tot hi ha prèvies i es fa molt difícil seguir-lo el fes­ti­val de la cançó. De fet, tam­poc ho pre­tenc, perquè des que van actuar les Tat­too no he vist ni tan sols una imatge i no sé ni qui gua­nya ni qui perd. Però en temps molt pas­sats en què només hi havia una cadena i el UHF mai no es veia bé per no sé quin pro­blema en el repe­ti­dor de la Mus­sara, Euro­visió era una de les grans cites. Seguint el mapa polític, es podia intuir d'on cau­rien i dei­xa­rien de caure els vots favo­ra­bles, al marge de la qua­li­tat del can­tant i la cançó. Doncs en els Jocs Medi­ter­ra­nis va sem­blar que tot ple­gat era el mateix. I que es vota­ven els ami­guets entre ells, pres­cin­dint olímpi­ca­ment del dos­sier pre­sen­tat, de la situ­ació política, dels con­flic­tes soci­als. Això sí, als mem­bres dels comitès, i de fet a tots els mem­bres dels comitès del món, els interessa força la part del dos­sier des­ti­nada als hotels, i Tar­ra­gona en tenia uns quants de prou atrac­tius.

Amb això no vull dir que Tar­ra­gona no fes bé la feina, ni de bon tros, sinó que els mem­bres del comitè, o almenys la majo­ria, es mouen per interes­sos pre­des­ti­nats gene­ral­ment geo­polítics al marge del pro­jecte real que pre­sen­ten les ciu­tats. Els tar­ra­go­nins, també val a dir-ho, es van pre­ci­pi­tar amb l'eufòria exces­siva demos­trada quan al febrer van per­dre l'elecció per ser seu del 2013 i van creure que amb el favor que havien fet al CIJM pre­sen­tant-se després de la revo­cació dels Jocs de Grècia, jo ho tenien gai­rebé tot fet. Per això, les reu­ni­ons de dar­rera hora fetes a Mer­sin per convèncer els inde­ci­sos van ser cab­dals en una votació tan extre­ma­da­ment ajus­tada. Tar­ra­gona per­dia d'uns quants vots en el tram final i va aca­bar gua­nyant (36-34) de penal i en el dar­rer minut un par­tit que va domi­nar sem­pre i en el qual hau­ria d'haver gole­jat. Els àrbi­tres, però, el van per­ju­di­car.