He d'admetre que quan en l'anterior article vaig dir que em semblava que l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, havia elogiat en excés la candidata Alexandria per donar més valor a la hipotètica llavors victòria tarragonina, la vaig espifiar. L'elecció de la seu, com moltes d'aquestes eleccions, em va recordar la millor Eurovisió de quan érem petits. Ara fins i tot hi ha prèvies i es fa molt difícil seguir-lo el festival de la cançó. De fet, tampoc ho pretenc, perquè des que van actuar les Tattoo no he vist ni tan sols una imatge i no sé ni qui guanya ni qui perd. Però en temps molt passats en què només hi havia una cadena i el UHF mai no es veia bé per no sé quin problema en el repetidor de la Mussara, Eurovisió era una de les grans cites. Seguint el mapa polític, es podia intuir d'on caurien i deixarien de caure els vots favorables, al marge de la qualitat del cantant i la cançó. Doncs en els Jocs Mediterranis va semblar que tot plegat era el mateix. I que es votaven els amiguets entre ells, prescindint olímpicament del dossier presentat, de la situació política, dels conflictes socials. Això sí, als membres dels comitès, i de fet a tots els membres dels comitès del món, els interessa força la part del dossier destinada als hotels, i Tarragona en tenia uns quants de prou atractius.

Amb això no vull dir que Tarragona no fes bé la feina, ni de bon tros, sinó que els membres del comitè, o almenys la majoria, es mouen per interessos predestinats generalment geopolítics al marge del projecte real que presenten les ciutats. Els tarragonins, també val a dir-ho, es van precipitar amb l'eufòria excessiva demostrada quan al febrer van perdre l'elecció per ser seu del 2013 i van creure que amb el favor que havien fet al CIJM presentant-se després de la revocació dels Jocs de Grècia, jo ho tenien gairebé tot fet. Per això, les reunions de darrera hora fetes a Mersin per convèncer els indecisos van ser cabdals en una votació tan extremadament ajustada. Tarragona perdia d'uns quants vots en el tram final i va acabar guanyant (36-34) de penal i en el darrer minut un partit que va dominar sempre i en el qual hauria d'haver golejat. Els àrbitres, però, el van perjudicar.