En la millor època del bàsquet esta­tal pel que fa al talent i als èxits de les dife­rents selec­ci­ons, els afi­ci­o­nats sem­bla que han girat l'esquena a la lliga Endesa. Les dades són con­clo­ents i fan necessària l'adopció de mesu­res estruc­tu­rals per reac­ti­var l'interès per la que, encara avui, es pot con­si­de­rar la segona millor lliga del món. Com a mos­tra, només cal fixar-se en les audiències dels dos par­tits retrans­me­sos per Tele­de­porte en la pri­mera jor­nada de lliga, dis­pu­tada, per cert, en un cap de set­mana –el del 8 i 9 d'octu­bre– sense pri­mera divisió de fut­bol. 137.000 espec­ta­dors van seguir en directe a tot l'Estat el Caja Labo­ral-Caja­sol, un duel teòrica­ment interes­sant entre dos dels poquíssims aspi­rants a tren­car el binomi Barça-Madrid en la lliga i que es va haver de con­for­mar amb un 1,32% de quota de pan­ta­lla. L'Estu­di­an­tes-València de l'endemà diu­menge va tenir una mica més de sort: 188.000 espec­ta­dors i un 1,64% de quota. Perquè se'n facin una idea, a la mateixa hora del duel entre bas­cos i sevi­llans, Mari­sol rumbo a Río va con­gre­gar 1.294.000 espec­ta­dors i va tenir un 12,6% de quota. D'acord, la feien a La 1, però als que posin com a excusa el canal, els recordo que 4,7 mili­ons d'espec­ta­dors van seguir l'Espa­nya-França de la final de l'Eurobàsquet a La Sexta. O sigui, un drama, que no ha dei­xat de ser-ho en les jor­na­des següents, tot i una certa millora.

Diver­sos fac­tors expli­quen aquest des­cens tan bru­tal de l'interès per la lliga. L'hege­mo­nia sal­vatge del fut­bol és segu­ra­ment el més clar. Però també la crisi, que ha eixam­plat les diferències ja exis­tents entre la classe aco­mo­dada de la lliga i la resta d'equips, ofe­gats econòmica­ment i abo­cats a una cursa per la super­vivència. L'ober­tura de fron­te­res i la fuga cons­tant de talent, ja sigui als clubs amb més diners o a l'NBA, també han con­tribuït a crear aquesta tem­pesta per­fecta i a l'evi­dent divorci amb els afi­ci­o­nats –que n'hi ha i força–, man­cats de refe­rents i obli­gats apren­dre's cada tem­po­rada el nom de la mei­tat dels juga­dors del seu equip. El diagnòstic és clar. O es pre­nen deci­si­ons o al nos­tre bàsquet d'elit, que en un pas­sat no gaire llunyà va ser un esport de mas­ses amb majúscu­les, no li espera res de bo.