En la millor època del bàsquet estatal pel que fa al talent i als èxits de les diferents seleccions, els aficionats sembla que han girat l'esquena a la lliga Endesa. Les dades són concloents i fan necessària l'adopció de mesures estructurals per reactivar l'interès per la que, encara avui, es pot considerar la segona millor lliga del món. Com a mostra, només cal fixar-se en les audiències dels dos partits retransmesos per Teledeporte en la primera jornada de lliga, disputada, per cert, en un cap de setmana –el del 8 i 9 d'octubre– sense primera divisió de futbol. 137.000 espectadors van seguir en directe a tot l'Estat el Caja Laboral-Cajasol, un duel teòricament interessant entre dos dels poquíssims aspirants a trencar el binomi Barça-Madrid en la lliga i que es va haver de conformar amb un 1,32% de quota de pantalla. L'Estudiantes-València de l'endemà diumenge va tenir una mica més de sort: 188.000 espectadors i un 1,64% de quota. Perquè se'n facin una idea, a la mateixa hora del duel entre bascos i sevillans, Marisol rumbo a Río va congregar 1.294.000 espectadors i va tenir un 12,6% de quota. D'acord, la feien a La 1, però als que posin com a excusa el canal, els recordo que 4,7 milions d'espectadors van seguir l'Espanya-França de la final de l'Eurobàsquet a La Sexta. O sigui, un drama, que no ha deixat de ser-ho en les jornades següents, tot i una certa millora.

Diversos factors expliquen aquest descens tan brutal de l'interès per la lliga. L'hegemonia salvatge del futbol és segurament el més clar. Però també la crisi, que ha eixamplat les diferències ja existents entre la classe acomodada de la lliga i la resta d'equips, ofegats econòmicament i abocats a una cursa per la supervivència. L'obertura de fronteres i la fuga constant de talent, ja sigui als clubs amb més diners o a l'NBA, també han contribuït a crear aquesta tempesta perfecta i a l'evident divorci amb els aficionats –que n'hi ha i força–, mancats de referents i obligats aprendre's cada temporada el nom de la meitat dels jugadors del seu equip. El diagnòstic és clar. O es prenen decisions o al nostre bàsquet d'elit, que en un passat no gaire llunyà va ser un esport de masses amb majúscules, no li espera res de bo.