És legítim que l'Índia, un estat amb unes desigualtats que fan avergonyir, que manté la divisió social per castes, vulgui jugar en la lliga de l'ostentació organitzant un gran premi de fórmula 1? Posem que sí, però hi ha dubtes raonables que tenir aquest gran esdeveniment serveixi per a alguna cosa més que per recaptar taxes, impostos i divises. Hi ha massa distància entre l'elit que representa la F-1 i la vida diària de la gran majoria dels ciutadans de l'Índia perquè s'ho sentin com un fet proper. Aquest gran premi és el caprici d'unes elits que difícilment contribuirà a la millora de les condicions de vida de la població. Però a Europa es mira prim a l'hora de gastar i, en conseqüència, a Bernie Ecclestone –el patró de la F-1– li és molt còmode, li engreixa la seva fortuna i satisfà la seva vanitat i negociar amb governs de perfil autoritari, que li posen una catifa i paguen el que els diu sense protestar. Aleshores passen coses com que a Abu Dhabi les tribunes estan buides, que a Corea plou i gairebé es fa de nit durant la cursa, que aquest mateix GP està a la ruïna després de dues edicions –el circuit i els bungalous dels equips van aparèixer aquest any tal com els van deixar l'any passat, brutícia inclosa– o que hi ha gossos que creuen la pista, com divendres a l'Índia.