La història de Josh Asselin mereix que ens hi aturem. D'acord que els professionals de primer nivell del bàsquet són privilegiats pel que fa a salari, però passar de sentir com et relacionen amb el Barça a haver d'escriure una llista inacabable de fracassos, desenganys i problemes, un rere l'altre, sense cap escletxa de llum, tomba el més fort. Ara el pivot dominicà ha tornat al punt de partida, allà on el van estimar i on va triomfar, per recuperar sensacions que ja havia oblidat i agafar un nou impuls per afrontar el tram final de la seva carrera. Sí, cobra menys, força menys, però amb els mínims coberts arriba un moment que els diners deixen de ser el més important. Això pensa ell. Si tots fossin així...