Pau Gasol, deu anys d'una estrella en l'NBA

En cir­cumstàncies nor­mals, avui estaríem par­lant de si els Lakers són capaços de rege­ne­rar-se, de si els Cel­tics han aca­bat defi­ni­ti­va­ment un cicle, de si l'anell dels Mave­ricks va ser flor d'un dia o de si els Thun­der, els Bulls i els Spurs són alter­na­ti­ves reals. Però hi ha locaut, la com­pe­tició no comença i això ens per­met dibui­xar la tra­jectòria de Pau Gasol amb deu anys de pers­pec­tiva. Dos anells, una final, qua­tre All-Star i unes mit­ja­nes de 17.9 punts i 9.6 rebots al llarg de deu tem­po­ra­des donen la mesura d'un juga­dor fora de sèrie que adqui­reix cate­go­ria d'estre­lla quan resulta que ell i Kobe Bryant són els dos refe­rents dels Lakers cam­pi­ons. D'aquell noiet indo­lent que no era ni titu­lar en el júnior del Barça al setè juga­dor més ben pagat del pla­neta hi van un munt d'anys, d'entre­na­ments, d'entre­na­dors i de par­tits, però sobre­tot una deter­mi­nació per­so­nal per aban­do­nar la como­di­tat i poten­ciar al límit l'extra­or­di­nari talent que sem­pre va tenir. No podem espe­rar que en cada gene­ració del bàsquet català surti un Pau Gasol, entre altres raons perquè el pivot dels Lakers és un juga­dor de dimensió mun­dial. I per no caure en la trampa d'ado­nar-nos-en quan es retiri, en aquest desè ani­ver­sari del seu debut en l'NBA és adi­ent rei­vin­di­car-ho.