En circumstàncies normals, avui estaríem parlant de si els Lakers són capaços de regenerar-se, de si els Celtics han acabat definitivament un cicle, de si l'anell dels Mavericks va ser flor d'un dia o de si els Thunder, els Bulls i els Spurs són alternatives reals. Però hi ha locaut, la competició no comença i això ens permet dibuixar la trajectòria de Pau Gasol amb deu anys de perspectiva. Dos anells, una final, quatre All-Star i unes mitjanes de 17.9 punts i 9.6 rebots al llarg de deu temporades donen la mesura d'un jugador fora de sèrie que adquireix categoria d'estrella quan resulta que ell i Kobe Bryant són els dos referents dels Lakers campions. D'aquell noiet indolent que no era ni titular en el júnior del Barça al setè jugador més ben pagat del planeta hi van un munt d'anys, d'entrenaments, d'entrenadors i de partits, però sobretot una determinació personal per abandonar la comoditat i potenciar al límit l'extraordinari talent que sempre va tenir. No podem esperar que en cada generació del bàsquet català surti un Pau Gasol, entre altres raons perquè el pivot dels Lakers és un jugador de dimensió mundial. I per no caure en la trampa d'adonar-nos-en quan es retiri, en aquest desè aniversari del seu debut en l'NBA és adient reivindicar-ho.