Els llums enfocaven Guardiola, Messi i Valdés i tots tres van estar a l'altura. Sense escarafalls, amb normalitat. El tècnic va preparar el partit amb la mateixa minuciositat que els altres 199, l'argentí aviat va passar de llarg del gol 200 i el porter no va fer res més que el que ha fet durant més d'una dècada a la porteria del Barça, com ara salvar un gol cantat en un cara a cara amb Petrzela. Però ahir vam assistir a un altre partit molt interessant de Cuenca, peça clau en el plantejament de Guardiola, que va decidir bolcar l'atac de l'equip per la banda del noi de Reus. També es van retrobar Puyol i Piqué, tan fonamentals o més que les defenses de tres que ha assajat Guardiola sense ells. Busquets, Thiago i Cesc van conformar un mig del camp molt solvent. I va tornar Alexis, el davanter que havia d'aportat varietat a l'atac abans del màster accelerat de Cuenca i que es va fer veure. Al final, com sempre, va ser tot l'equip el que va posar sota els focus.

El Barça tenia uns quants centres d'atenció en el partit. Però no el jugava sol. El Viktoria també hi volia participar. L'equip txec va sortit decidit a plantar cara al Barça. Valent, va decidir córrer el risc de pressionar el Barça molt a prop de Valdés, ser agressiu en els marcatges, agafar la pilota i anar-se'n cap a l'àrea del Barça. El partit tenia bona pinta. Perquè el Barça també el va jugar com es juguen els partits importants. No gaire diferent de com ho fa sempre. Però la importància del partit era, com va anunciar Guardiola en la prèvia, deixar pràcticament aparcada la lliga de campions fins al febrer, i més després de l'empat entre el Bate Borisov i el Milan. Quan l'àrbitre va xiular el començament, Guardiola ja arribava al partit 200, al minut 23 Messi ja va fer el seu gol 200 i al minut 38 Valdés ja tenia el rècord d'imbatibilitat. Però mentrestant ja havien passat coses rellevants, més enllà que el Barça tingués avantatge en el marcador. La majoria les va protagonitzar l'àrbitre. L'austríac Schorgenhofer va intervenir malament en un partit en què els dos equips estaven competint bravament. Primer, es va empassar un penal clar a Cesc, i després va xiular malament per a uns i altres. Això sí, la primera targeta la va ensenyar per protestar. La quadratura del cercle que tan fàcilment aconsegueixen els àrbitres dolents. Ho va rematar amb el penal a Messi, molt clar, però amb una vermella exagerada a Cisovsky.

El resultat era important, però el partit era interessant. Fins que l'àrbitre el va potinejar. Va fer fora el Viktoria i tota l'atenció es va tornar a centrar només en el Barça. Una llàstima per al partit, tot i que els txecs van continuar jugant igual i fins ben entrada la segona part van buscar quan van poder la porteria de Valdés. Però, per sort, veure competir el Barça, encara que sigui amb avantatge, no és mai una pèrdua de temps. El Barça va competir amb la intensitat que li exigia el Viktoria. I va defensar bé perquè va atacar bé. El partit era assenyalat per dades estadístiques diverses, però el Barça el va omplir, un cop més, de futbol.