Entrenadors com Guardiola i Bielsa estimen el futbol d'una manera extrema. El futbol, el joc, l'essència. Tot el que l'envolta és una altra qüestió, que cadascú ha de portar tan bé com pugui. Però al mateix temps no deixen de ser un perill per al futbol. Si se sortissin amb la seva, acabarien anul·lant el secret més inescrutable d'aquest esport: la imprevisibilitat. Guardiola i Bielsa són dos entrenadors obsessivament analítics. Estudien tàctiques, preparen estratègies, veuen un vídeo rere un altre, analitzen els rivals, en busquen els punts forts, els dèbils, investiguen com ataquen uns i com defensen uns altres, com cobreixen els espais del camp, desconstrueixen les jugades, les reconstrueixen en els entrenaments, les planifiquen per als partits... Busquen tots dos la perfecció. Guardiola mateix ha explicat que el seu moment predilecte és quan es tanca en una habitació del Camp Nou a repassar vídeos fins que troba la clau per guanyar el partit següent. De Bielsa se sap que és capaç de passar-se hores i hores seguides veient vídeos de partits, dia i nit, arribant a perdre la noció del temps. Un dels principis de Bielsa que sovint ha exposat en conferències és: “Per jutjar un entrenador no s'han d'analitzar els resultats, sinó el seu mètode.” Guardiola reivindica també la manera de jugar per sobre dels resultats. Conscients, però, que els resultats acaben sent decisius. Guardiola va elogiar la selecció argentina de Bielsa en el mundial 2002 per la manera com va jugar, tot i que no va superar ni la primera fase. El mètode, per a ells, abasta tots els aspectes que envolten l'equip i el futbol, de la planificació de la preparació física a l'alimentació o als horaris per als desplaçaments. Sent seleccionador xilè, a Bielsa fins i tot se'l va arribar a veure de matinada marcant les ratlles del camp d'entrenament.

És ja coneguda la trobada entre Bielsa i Guardiola l'estiu del 2006 a casa del tècnic argentí a la província de Santa Fe. Durant dotze hores seguides van parlar de futbol obsessivament, que és com el viuen. El punt de contacte va ser l'Ajax de Van Gaal, un equip que tots dos admiraven per l'ocupació dels espais, la flexibilitat per atacar i defensar, la combinació de pilota, al peu o a l'espai. I, sobretot, per la passada enrere per iniciar un nou atac. L'argentí va refermar al català la idea irrenunciable que el seu equip sigui protagonista, que proposi. I el va convèncer, també, de negar-se a concedir entrevistes personalitzades perquè acabaria no tenint temps per al futbol, per pensar, per analitzar. Aquesta és la seva força. Busquen la certesa en el futbol. Preveure totes les possibilitats, anticipar totes les situacions, trobar el camí de la veritat, de la victòria. És per això que són perillosos, perquè volen encabir el futbol dins el seu cap. Per sort, el futbol encara no s'ha deixat atrapar per aquests dos bojos. Demà s'enfronten a San Mamés. El resultat no se sap. Que guanyarà el futbol, sí.