Com més miro i llegeixo informació esportiva, més convençut estic de la gran sort que tenim tenint en Pep Guardiola d'entrenador al Barça. No ho dic per les seves qualitats d'entrenador; sobre això ja s'ha dit tot i a més no em refio d'aquests elogis tècnics dels entesos del futbol que d'un dia per l'altre salten a la jugular dels que elogiaven quan els resultats ja no acompanyen. De fet, no em refio de l'afició futbolera en general i dels culers en particular.

Recordo perfectament els comentaris dels entesos quan va arribar Guardiola d'entrenador; els més suaus deien: “Si en Guardiola està preparat per ser entrenador del Barça, qualsevol de nosaltres ho està.” I d'aquí cap amunt, se'n sentien de molt més verdes. Ara tot són elogis. Però posem un exemple força bèstia: si hagués vingut d'entrenador al Barça l'actual enemic públic número 1, José Mourinho, i si els resultats l'haguessin acompanyat, els entesos i els culers ara continuaven igual d'elogiosos i estarien igual de contents amb en Mourinho que ho són ara amb en Guardiola. Jo no. Aquesta és la diferència. I si això vol dir que no sóc un entès del futbol, ho assumeixo i me n'alegro. Jo només m'ho passo molt bé mirant de tant en tant un partit per la tele. Però no cauré en la trampa de dir que només importa el resultat. La manera també importa, i saber comportar-se, dins i fora del camp.

Per això em fa la sensació sovint, escoltant una roda de premsa de Guardiola, que més que un entrenador està parlant un mestre Jedi. Tanta serenitat contra les crítiques, però sobretot contra l'èxit, a vegades és fins i tot còmica. Però és sobretot una gran sort per al país. Perquè aquesta màquina que és el Barça i el que representa, també podria guanyar partits i tenir èxit estant a mans d'un entrenador que podria apel·lar a altres sentiments, a mobilitzacions més demagògiques i populistes. I a molts seguidors i culers això no els comportaria cap problema. Tenim molta sort i que la sort acompanyi molt temps el mestre Jedi.