El mundial del 2011 ha tingut tres campions, Nico Terol, Stefan Bradl i Casey Stoner, però alguns noms propis més, com ara Marc Márquez –subcampió de Moto 2 amb tres victòries més que Bradl–, Maverick Viñales –quatre victòries l'any del seu debut– i, per motius ben diferents, el desaparegut Marco Simoncelli. Vist amb perspectiva, la categoria de Moto 2 és la que deixarà més empremta. A 125 cc s'ha notat que era l'últim any abans de l'arribada de Moto 3, amb menys pilots aspirants als podis i Aprilia com a única marca competitiva. A Moto GP el problema és un altre, una graella absolutament despoblada a conseqüència de l'altíssim cost de les motos i de la impossibilitat per a qualsevol equip privat de rivalitzar amb les motos oficials. Això canviarà. Arriba Moto 3 com a categoria d'entrada, amb un plantejament similar al que ha tingut tant d'èxit a Moto 2. En la categoria reina bufen vents de revolució, que vindrà en dues etapes: la tornada als 1.000 cc i la implantació d'un nou model de competició en la línia de Moto 2: motor derivat de la sèrie i xassís lliure. No agrada als grans fabricants, però el resultat hauria de ser més igualtat a meitat de preu d'una moto actual. I això s'ha de traduir en una graella de cap a 30 motos.