Jugar a pen­sar què pas­sarà el dia que Pep Guar­di­ola deixi la ban­queta porta ine­vi­ta­ble­ment a l'abisme. Ens hem can­sat d'expli­car que tenir un entre­na­dor de la casa és fona­men­tal per enten­dre la idi­o­sincràsia del club i per poten­ciar el plan­ter, però per molt que s'estudiïn pos­si­bles opci­ons, serà impos­si­ble tro­bar-ne cap que ofe­reixi la cre­di­bi­li­tat d'un entre­na­dor que ha tras­pas­sat tots els límits del fut­bol. Els que el conei­xen de prop diuen que farà “el que sigui millor per al Barça”. Però saber què és millor per al club no és una feina fàcil, ni tan sols per a Guar­di­ola. Si és la moti­vació que mos­trin els juga­dors la que ha de con­di­ci­o­nar la seva decisió, està clar que la seva hora (la de mar­xar) encara no ha arri­bat.