Fer una enquesta costa poc. Tries la pregunta, la penges a la xarxa i engegues el comptador de clics. A Madrid ja fa dies que triomfa preguntar per al pròxim clàssic. Qui està millor, el Barça o el Madrid? Qui guanyaria si el duel del Bernabéu es jugués avui? Sis clàssics en quatre mesos, hem viscut, i encara falta un mes per al pròxim, al Bernabéu (10 de desembre), però la superioritat del Barça aquests últims anys és un malson de tals dimensions que n'hi ha que no veuen l'hora que soni el despertador. Fins al punt de visualitzar clàssics virtuals, gairebé de Play Station. Ara mateix, sense saber què passarà en els partits que s'han de jugar abans del duel (tres el Madrid, quatre el Barça), ni quina serà la classificació. L'únic que sabem del cert és que el Madrid va com una locomotora i que el Barça s'ha deixat més punts del compte en les onze primeres jornades de lliga.

És millor el Madrid respecte a la temporada passada? Tothom coincideix que sí. Que la plantilla té més gruix, que són més equip, que ara no només exploten la seva velocitat al contraatac, que també elaboren. Ho diu Capello i també Messi: “El Madrid ha crescut, és més equip.” I, més enllà del lideratge, la contundència dels resultats reforcen la tesi. El Real encadena 10 victòries (sis golejades) entre lliga i Champions, amb una estadística concloent de 38 gols marcats per només 4 d'encaixats.

Només perquè consti, la temporada passada, l'equip de Mourinho també va arribar com un coet al ja històric clàssic del Camp Nou, amb 11 victòries (6 golejades) més un empat a Milà en Champions, amb un balanç de 41 gols a favor i 8 en contra, i amb Cristiano Ronaldo envalentit citant l'enemic al camp de batalla: “Ja veurem si a nosaltres també ens en fan vuit”, deia referint-se al 0-8 del Barça al camp de l'Almeria.

El Barça també ha crescut en plantilla, recursos i alternatives tàctiques. El seu joc ha brillat més que mai en alguns partits, però ha estat un pèl desigual. Està imbatut, però 4 empats en 11 partits semblen molts i el balanç de gols a casa (26-0) i a fora (8-6) és massa desequilibrat per passar desapercebut, tenint en compte que el curs passat l'equip de Guardiola marcava més a fora (50) que al Camp Nou (45). Segurament és un detall transitori, però ajuda a explicar la situació, juntament amb què l'Athletic, el València i el Sevilla han fet el calendari del Barça menys plàcid que el del Madrid.

Dit això, l'especulació és lliure, tothom pot imaginar-se el 10-D com vulgui, però a dia d'avui, el duel virtual és allà on era previsible que estigués. Amb un Madrid depredador, contundent com un any enrere, evolucionat i més segur de si mateix. I amb un Barça plenipotenciari, que no ha perdut ni la fam ni les ganes de seguir millorant, però que encara busca el seu punt dolç de rendiment. D'aquí a un mes, potser ja l'haurà trobat amb permís del Saragossa, el Rayo, el Getafe i el Llevant. D'aquí a un més potser el València, l'Atlètic o l'Sporting hauran esgarrapat algun punt al líder. O potser no. El que és segur és que el pròxim clàssic del Bernabéu no té més favorit que l'anterior. I si això no posa fi als malsons, sempre poden agafar la Play, i seleccionar “partida nueva - opciones - canvio de ciclo”. I tots contents.