Rere un gran esportista quasi sempre hi ha un entrenador, un mentor, alguna persona que ha influït decisivament en la seva carrera i els seus èxits. El cas de Rafa Nadal no es podria entendre sense el seu tiet i entrenador, Toni Nadal. Si el factor diferencial d'en Rafa respecte als seus rivals ha estat sovint el seu esperit de superació, no hi ha cap dubte que el plus que això dóna li ha inculcat el seu tiet. Per la seva obsessió de construir l'esportista a partir de la persona. Ja fa temps que tinc gravada una frase que un dia en Toni va dir a en Rafa i que em sembla el resum perfecte de la manera de veure la vida i l'esport que té un i que ha servit perquè el noi fos un esportista de la magnitud que ha arribat a ser: “Encara que a tu et vagin molt bé les coses, encara que tinguis diners i èxit, hauràs d'aguantar-te, perquè hi haurà coses que no podràs controlar. Se't morirà un familiar. Et deixarà la xicota. I t'hauràs d'aguantar.” Qualsevol que hagi vist Rafa Nadal a la pista, intens en cada cop, lluitant cada punt, fort i implacable en el triomf, rebel i inconformista en l'adversitat, donant-ho tot sempre, resignat en el sofriment de les lesions, sense excusar-se en les dificultats, humil en la victòria, resignat al mateix temps que adolorit en la derrota, qualsevol que hagi vist aquesta fortalesa seva a la pista i l'autocrítica a la sala de premsa pot entendre que està fet del material que conté aquesta frase, el material amb què es fabriquen els millors campions.

Toni Nadal és una persona estricta. Ell mateix es definia així en l'entrevista d'Àlex Ochoa que aquest diari publicava dijous. Les coses que hi deia són un immillorable manual del bon esportista. Més enllà del talent natural de l'esportista, hi exposava, amb naturalitat i senzillesa, el compendi de qualitats que converteixen un esportista dotat naturalment en un gran campió: l'exigència, el rigor, l'esforç, l'esperit de superació, la humilitat: “un dia et deixarà la xicota i t'hauràs d'aguantar.” Tot el que es pot controlar a partir de l'entrenament i la formació.

En Toni parla sovint en primera persona del plural quan fa referència a en Rafa. Fins a aquest punt arriba la seva implicació amb ell. “Hem jugat tant com hem sabut i hem fet tot el que hem pogut”, “hem d'aprendre a conviure amb aquesta lesió”, “no hem aconseguit derrotar Djokovic”... En Rafa no ha estat mai sol i en canvi sempre ha estat un jugador amb personalitat pròpia. El seu tiet l'ha fet espavilar. No li ha dit el que havia de fer, sinó que l'ha preparat per afrontar qualsevol situació. Però el millor Toni Nadal és encara el que parla d'ell mateix: “És impossible que no m'hagi equivocat gens perquè jo no sóc especialment bo en res. Per això no tornaria a fer-ho tot igual com ho he fet.” Fa poc en Rafa va dir que ja tenia 25 anys i que ja no fa tan cas com abans a en Toni. Més enllà del que pot semblar, és sens dubte la confirmació que el seu tiet ha fet molt bé la feina amb ell. S'aguanta sol.